X. TEDÓ

Matemàtiques al claustre

L’Escola Betània Patmos ofereix uns quaderns didàctics a la resta d’escoles i instituts per descobrir el monestir de Pedralbes sota una òptica matemàtica

Matemàtiques al claustre / MARC ROVIRA Zoom

“El monestir de Pedralbes el va fundar la reina Elisenda el 1326 per poder-s’hi retirar quan es quedés viuda, perquè el seu marit, el rei Jaume II, era molt gran i estava delicat de salut. Un any més tard el sobirà de la Corona d’Aragó mor i Elisenda s’instal·la al palau annex, que va fer construir expressament, fins a la seva mort el 1364. Llavors aquest edifici és derruït com va ordenar en el seu testament i ella és enterrada en una tomba a la paret entre l’església i el claustre”. Això és el primer que els explica el professor Diego Montero als alumnes de sisè de l’Escola Betània Patmos abans d’entrar al convent de l’orde de les clarisses, que, com els explica, “es va construir aquí i no entre Cerdanyola i Montcada, com estava previst, per la gran quantitat de pedra blanca que s’extreia d’una pedrera que hi havia i que explica que aquest indret s’anomeni Pedralbes”. No es tracta, però, d’una visita de caràcter històric, sinó que es busca descobrir el seu conjunt arquitectònic sota el prisma matemàtic.

És una iniciativa didàctica que neix del conveni de col·laboració entre el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes i l’Escola Betània Patmos per oferir diferents materials didàctics que proporcionin una mirada matemàtica i alhora recullin el patrimoni històric i artístic del convent. Montero explica com sorgeix aquest projecte, que s’ha batejat amb el nom de Matemàtiques al claustre : “La nostra escola és al costat del monestir, el parvulari és a l’hort de les monges, i per enfortir els vincles entre les dues institucions vam engegar fa quatre anys aquesta iniciativa”.

Les escoles poden treballar matemàtiques tant a l’aula com al monestir amb una proposta lúdica en un entorn incomparable

Els materials didàctics, elaborats per membres del departament de ciències de l’escola amb la col·laboració del departament d’activitats i programa educatiu del monestir, es recullen en una col·lecció de tres quaderns que s’adrecen a alumnes de P4, 6è de primària i 3r de secundària, cobrint així totes les etapes educatives. Amb aquests materials i el suport d’un dossier d’activitats per als professors, les escoles poden treballar matemàtiques tant a l’aula com al monestir amb una proposta lúdica en un entorn incomparable. Després de presentar els quaderns al II Congrés d’Educació Matemàtica -i a petició dels responsables del monestir-, tot aquest material està a disposició de la resta d’escoles i instituts del país. “Hem donat transcendència a la nostra feina”, destaca el professor de matemàtiques, que subratlla que “l’activitat és gratuïta perquè la visita és autoguiada”. El director de l’escola, Jacint Bassó, afegeix que “els alumnes es converteixen d’aquesta manera en transmissors del nostre patrimoni, s’enrecordaran tota la vida d’aquest dia per la peculiaritat de fer una descoberta de l’espai amb baula matemàtica”.

CÀLCUL I GEOMETRIA

Ora et labora. Aquesta és la màxima de la regla de Santa Clara, l’orde religiós de les monges que hi van viure a l’Edat Mitjana -la majoria filles de nobles- i de les que encara viuen ara al convent nou, que es va construir el 1975. El dia a dia que segueix aquest orde és el recurs que es fa servir per a la primera activitat, que consisteix a fer un gràfic de sectors per veure com es distribueixen les hores entre les seves dues ocupacions principals. La següent activitat porta els alumnes al claustre, “un dels més grans d’estil gòtic d’Europa”, com els recorda Montero, abans d’animar-los a mesurar-ne les dimensions. Amb una cinta mètrica, calculadora, paper i bolígraf, els estudiants calculen el perímetre del claustre obert i l’àrea de la part coberta. Paral·lelament, aprofitant la maqueta a escala real del monestir que hi ha a l’entrada del claustre, uns altres alumnes han de descobrir amb quina escala s’ha fet mesurant la mida d’un costat de la torre de la maqueta i el mateix costat de la torre real. “Són activitats que poden fer de manera autònoma, aplicant el que han treballat a l’aula”, assenyala el docent, que subratlla que es proposen estratègies de resolució de problemes com l’assaig-error, la deducció i el seguiment de pistes, càlcul i geometria.

Precisament, el reconeixement de figures geomètriques és el principal exercici per als alumnes de P4, que n’han de buscar en els diferents elements del claustre. El seu quadern també els permet ubicar-los a l’espai identificant en l’entorn la posició de diferents objectes i relacionant-los. Els alumnes més grans, en canvi, tenen l’oportunitat d’emular el germà de la reina Elisenda, Ot, que volia saber la fondària del pou i va aplicar el teorema de Tales per treure’n l’entrellat. Tot plegat mentre visiten les diferents estances del monestir i comproven la duresa de les condicions de vida de les monges que hi vivien, que un cop hi entraven ja no en podien sortir. Han descobert un dels monuments més desconeguts de la ciutat amb una mirada matemàtica.