La Glòria ha tornat a la feina i ara és el Marcel qui es fa càrrec de l'Otger mentre treballa
OLGA VALLEJO

Ha arribat el moment de tornar a la feina

La Glòria ha tornat a la feina i ara és el Marcel qui es fa càrrec de l'Otger mentre treballa / DAVID BORRAT

Tornar a treballar després de la baixa per maternitat és un canvi que suposa una reestructuració de les rutines familiars i fer front a sentiments sovint contradictoris

Des de l’1 de gener el permís de paternitat per naixement o adopció d’un fill s’amplia de dues a quatre setmanes. El permís de maternitat són setze setmanes (sis exclusives per a la mare i deu que es poden transferir al pare). Molts progenitors troben que amb tot just quatre mesos de vida, el nouvingut és massa petit per separar-se de la mare i haver d’anar a una llar d’infants o que el cuidi algú que no siguin els seus pares.

El grup de mares que es troba habitualment els dijous a COS Cooperativa de Salut parlen de la tornada a la feina després de la baixa de maternitat:

-És un horror!

-Un gran contrasentit. L’OMS recomana sis mesos de lactància exclusiva i la llei ens fa tornar dos mesos abans.

-No vull ni pensar-hi…

RESIGNACIÓ, MENTALITZACIÓ

Maria Orti, especialista en maternitat i criança de COS, m’explica que a la majoria de mares amb què ella tracta els amoïna la reincorporació laboral. Estan mentalitzades i resignades però poques estan contentes separant-se del fill quan han de marxar a treballar: “La criança d’aquestes mares suposa un vincle molt estret amb la criatura, solen alletar durant molts mesos, practiquen el co-llit... I quan s’acosta el moment de tornar comencen a plantejar-se com ho faran amb la llet, si l’hauran de deslletar o qui es quedarà amb la criatura. Conscients de l’esforç emocional que suposa, algunes fan balanç i números i decideixen deixar la feina, mentre que les que no s’ho poden permetre sovint allarguen la baixa tant com poden. És el cas de la Marta, que fa una jornada laboral de cinc hores i mitja. Té dos fills, l’Arnau (7) i la Júlia (2), i el plantejament a l’hora de tornar a la feina ha sigut ben diferent. Explica que l’experiència del primer fill li ha servit per trobar una opció millor per a la reincorporació després de la baixa maternal de la nena. Amb el nen va afegir tot el que va poder a la baixa estàndard: compactació de lactància, la setmana addicional que tenia per conveni i vacances. En total, cinc mesos i mig.

A mesura que s’acostava el moment de tornar, la sensació de vertigen i malestar s’incrementava: “Perquè el teu fill és molt petit, encara, i t’adones que ell et necessita però que tu també necessites estar amb ell. Et planteges què ha passat en la societat, que encaixa tan malament la maternitat; no entens per què has de tornar a la feina tan aviat quan, en canvi, l’OMS recomana que hi hagi lactància exclusiva els sis primers mesos”. La Marta reconeix que haver-se incorporat de manera progressiva (treballant 4 hores el primer mes, 6 el segon i a partir de llavors jornada completa) va ajudar força a fer que no fos tan traumàtic. Quan ja feia l’horari complet s’estava més de deu hores fora de casa, dinant davant l’ordinador per no perdre ni un minut, traient-se llet -per poder seguir donant el pit- en una habitació que no estava condicionada i amb la incomprensió dels que no entenien per què quan estaven fent formació ella demanava una estona per buidar-se el pit.

La Maria Orti té clar que cada vincle i cada mare són diferents, per això creu que no té sentit que la societat reguli tant temes tan íntims. Considera que l’ideal seria poder-se autoregular la tornada, fent una reincorporació flexible. “Hauria d’estar permès tornar gradualment. S’ha de pensar en la flexibilitat, confiant en les dones, donant-los marge perquè s’autoregulin. El sistema actual passa per sobre de les necessitats i els sentiments de la mare i del nadó”, alerta la Maria.

EXCEDÈNCIES I ASCENSOS

Durant el segon embaràs la Marta ja es va plantejar amb la parella la possibilitat de no reincorporar-se immediatament, i va agafar una excedència fins que la Júlia va fer l’any. Des de llavors té una reducció de jornada, i diu que si fes falta la reduiria encara més. Ara per ara no té previst ampliar el nombre d’hores que treballa. “Segons les necessitats i sobre la marxa veuré què faig. Actualment no tinc aspiracions de possibles ascensos laborals, prefereixo l’ascens familiar”. Té un horari adaptat que li permet deixar els nens a la llar d’infants i a l’escola, treballar, recollir-los a tots dos i passar la tarda amb ells. Compta també amb l’ajut dels seus pares, que sempre els donen un cop de mà. La Marta admet que, tot i que el seu marit li ha donat suport a l’hora de prendre aquestes decisions, ell mai s’ha plantejat una excedència o una reducció. “Cadascú decideix quina dedicació personal i professional vol tenir. Jo no volia renunciar a cuidar els fills i ho faig de gust, però s’ha de reconèixer que en general vivim en una societat masclista”.

MALABARS LOGÍSTICS

Des que l’Otger té cinc mesos i escaig la seva mare, la Glòria, ha tornat a la feina amb reducció de jornada. Les hores que ella treballa, el pare de la criatura, el Marcel, és qui es fa càrrec d’ell. “Som conscients que tenim sort, és un luxe poder ser a casa. Soc ramader i, tot i que en acabar el dia trobo que no he sigut prou productiu, ens en sortim. El nen ha canviat alguns hàbits però s’hi ha adaptat sense desgavells importants. Això sí, perquè tot rutllés els dies haurien de tenir 48 hores”, explica rient el Marcel.

La psicòloga Elena Gómez Enguix recomana no perdre el sentit de l’humor per encarar de la millor manera possible les dificultats que es troben en tornar a la normalitat laboral. “La realitat està lluny dels pares i fills idíl·lics que veiem reflectits a la ficció. Compaginar la vida personal i laboral suposa un esforç considerable per a la parella”. La Glòria parla de sentiments contradictoris, de tenir ganes de tornar a fer alguna cosa més que de mare, de recuperar rutines, de tenir la sensació de cap de setmana. “Estant de baixa teníem dinàmiques que no eren reals, portàvem quatre mesos flotant, amb una barreja de felicitat i esgotament. Soc molt organitzada i tenia ganes de recuperar cert ordre”, diu la Glòria, que d’altra banda s’ha sentit culpable perquè no volia separar-se del seu fill.

"Compaginar la vida personal i laboral suposa un esforç considerable per a la parella”

Elena Gómez Enguix - psicòloga

Sabia que la tornada seria difícil però reconeix que quan s’hi ha trobat ha sigut més complicat del que esperava. El seu objectiu diari és assolir uns mínims, treballar als matins i a les tardes estar amb l’Otger, que no en té prou que l’alimenti o el banyi. Reclama temps de qualitat. La Glòria també es treu llet per al biberó del matí següent, dona el pit i la fruita a l’Otger, el banya i endreça una mica la casa. Si a més troba una estona per fer gimnàstica o llegir és fantàstic. Coincideix amb la resta de mares: “Quan comences a trobar-te bé, tens més seguretat, ja entens el teu fill, sortiu més i per fi gaudeixes de la baixa és quan has de tornar a la feina. Si tinguéssim més temps seria més fàcil per a l’organització familiar, gaudiríem més dels petits i els deixaríem a l’escoleta sent més autònoms”.