L’amiga hormona: 9 mesos d’alta intensitat
ELISENDA SORIGUERA

L’amiga hormona: 9 mesos d’alta intensitat

L’amiga hormona: 9 mesos d’alta intensitat / MARTA CAYUELA

Les hormones són les culpables de molts dels canvis en la rutina d’una dona embarassada. Influeixen en funcions del cos humà tan importants com el control del sucre o l’ús i emmagatzematge de l’energia

L’embaràs és un procés vital que hauria d’estar marcat amb un senyal groc i lluminós, d’aquells que indiquen que hi ha perill d’alt voltatge. La intensitat amb què moltes dones viuen aquestes 40 setmanes provoca uns alts i baixos adrenalínics. Des del cansament més insospitat i la somnolència més fatídica fins a l’insomni i la hiperactivitat de qui ho ha de deixar tot fet abans no comenci la nova era.

Moments cabdals que serveixen per anar preparant el terreny i que estan indiscutiblement protagonitzats per una nova millor amiga anomenada hormona. Inseparable, ella és la culpable de molts dels canvis en la rutina d’una dona embarassada.

Diferents hormones són les culpables de molts dels canvis en la rutina d'una dona embarassada

L’Ana Moreno és la mare de l’Ona, que ja té tres anys. Ella va viure en primera persona la cara menys amable de les hormones: “El meu embaràs va ser un malson... No només vaig tenir vòmits el primer trimestre, sinó que em van acompanyar fins a l’últim dia. Va ser com una grip intestinal de quaranta setmanes”, recorda. De fet, a la feina van ser dels primers a saber la bona nova, perquè no podia dissimular els símptomes que mostrava des de bon començament: “Vaig haver-ho de dir al meu cap quan estava de vuit setmanes, perquè no es podia amagar”. El fet és que la influència de les hormones en aquest primer embaràs ha condicionat la seva situació actual: “Pensar en tornar a passar per això és el que més ens angoixa quan pensem en tenir més fills”, explica l’Ana.

Entendre el que és una hormona per a algú no vinculat a l’univers mèdic és complicat. “Les hormones són missatgers químics segregats per òrgans o glàndules que viatgen pel torrent sanguini fins a un òrgan diana, on provocaran algun efecte determinat. Hi ha moltes glàndules endocrines, com la tiroide, la hipòfisi, el pàncrees, les glàndules suprarenals i, en les dones, els ovaris. La branca de la medicina que estudia les hormones és l’endocrinologia. Les hormones influeixen en funcions del cos humà tan importants com el control del sucre, el balanç de la sal, l’ús i l’emmagatzematge de l’energia, el creixement...”, explica la doctora Anna Gràcia Pérez-Bonfils, especialista en ginecologia i obstetrícia de l’Hospital Quirón i clinical fellow al St George’s Hospital (Londres).

Així doncs, en un embaràs la feina de les hormones no és la de causar molèsties, sinó que és necessària des del moment inicial de la implantació de l’òvul i fins al part. Les hormones permeten el desenvolupament del fetus i la placenta. I precisament la sobreproducció d’hormones necessària en tot aquest procés és també la gran causant de tots els canvis físics en el cos de la dona, més o menys empipadors.

La sobreproducció d’hormones necessària durant l'embaràs ésla gran causant de tots els canvis físics en el cos de la dona, més o menys empipadors

PROGESTERONA, L’ÀNGEL DE LA GUARDA

¿Però quines són les hormones més rellevants? Posem nom a aquesta colla de noves amigues que durant nou mesos fan més trepidant la vida de la dona encinta.

Comencem parlant de la progesterona, que tot i els maldecaps que produeix també podríem considerar-la l’àngel de la guarda del procés de gestació. “És l’encarregada de tenir l’endometri (capa interna de l’úter) preparat per acollir el resultat de la fecundació de l’òvul i l’espermatozoide”, explica la doctora Gràcia. Coneixem el seu rol indispensable, però també causa efectes secundaris: “Provoca canvis en el flux vaginal de la futura mare, convertint el moc en més espès i amb un pH més àcid per dificultar l’entrada de nous espermatozoides i bacteris que podrien provocar infeccions”. No és l’única tasca d’aquesta hormona salvaguardadora: “Posseeix un efecte relaxant de la musculatura llisa. Això té una part positiva i és que impedeix les contraccions de l’úter que podrien desencadenar un part prematur, però també ocasiona efectes indesitjats com la cremor d’estómac per relaxació de l’esòfag i el temut estrenyiment, cosa que dificulta el correcte buidament intestinal”. Així doncs, l’amiga també és la culpable dels mals d’estómac i l’estrenyiment, que sovint també provoca un enèsim efecte secundari, d’aquells que la televisió diu que s’han de deixar de patir en silenci.

I si no n’hi havia prou amb aquest gran còctel explosiu, la progesterona també estimula el creixement de les glàndules mamaries, tot i que, de manera molt intel·ligent, n’impedeix la producció de llet fins al part.

Però la seva llista d’efectes no s’acaba. La somnolència, la inflamació i el sagnat de les genives o la tendència a agafar càries durant l’embaràs són símptomes que es considera que també van vinculats a aquesta hormona. Així doncs, la progesterona és protectora i empipadora en parts iguals.

ESTRÒGENS, L’HORMONA DELS CABELLS D’ANUNCI

Durant l’adolescència els estrògens són els responsables de la maduració de l’aparell genital femení per fer-lo fèrtil. Durant l’embaràs també són còmplices de tot aquest procés: “Provoquen canvis com l’augment de l’amplitud de l’úter i de la pelvis, suavitzen les fibres de col·lagen del teixit connectiu per permetre que els lligaments es tornin més flexibles i provoquen canvis en el sistema venós, retenció de líquids, augment de la mida dels pits i desenvolupament del mugró i l’aurèola, a més del creixement dels cabells i les ungles”, comenta la ginecòloga. Així que, a més de preparar el cos per al part, els amics estrògens són els responsables del mite, real, que els cabells de les embarassades són més brillants i lluents de l’habitual. També tocava alguna bona notícia, oi?

L’OXITOCINA, A L’HORA DEL PART

L’oxitocina és molt popular entre les embarassades per la seva tasca durant el part: “En el terreny de l’úter, l’oxitocina provoca i manté la contracció del múscul llis, cosa que permet l’evolució del part i el deslliurament i posterior contracció de l’úter per tornar a la seva mida inicial. I el que és molt important, aquesta contracció permet deixar de sagnar i evitar l’hemorràgia postpart que posaria en perill la vida de la mare”, puntualitza la doctora Anna Gràcia.

Durant el part, les dones sintetitzen oxitocina, tot i que sovint les pràctiques mèdiques fan que s’acabi administrant de manera artificial: “Una atenció individual i respectuosa que contribueixi a la tranquil·litat i benestar de la dona en el treball de part i disminueixi la seva sensació d’estrès facilitarà la secreció endògena d’oxitocina i col·laborarà en l’obtenció de millors resultats en el part. No obstant això, si s’evidencia de forma continuada que la dinàmica de contraccions de part aconseguida no és suficient per a un treball de part òptim, aleshores és aconsellable fer servir oxitocina artificial, sempre en la millor dosi efectiva i mantenint monitoritzat el benestar del fetus”, puntualitza la doctora.

L’oxitocina també és la responsable del bon karma i de l’efecte antiestrès que sovint respiren les dones que acaben de parir: produeix una baixada de la tensió arterial i del ritme cardíac, i això fa que augmenti la sensació de benestar i relaxació. Una amiga que ens proporciona una molt bona manera de començar aquesta bona era.

La llista d’hormones amb nom i cognoms no s’acaba. Per exemple, hi ha també la responsable dels marejos matinals: la gonadotropina coriònica humana. Mentre que la prolactina intervé durant la lactància i el lactogen placentari té una acció antagònica a la insulina.

Tot i que les molèsties causades per la sobreproducció d’hormones puguin ser majors o menors, el que queda clar és que la mateixa protagonista que pot semblar un monstre malèfic culpable de nàusees i augments de miopia també és l’amiga indispensable perquè la gestació arribi a bon port. Aquestes hormones són companyes amb les quals toca conviure en un període d’alta intensitat amb final feliç.