Un pare com Darth Vader

Carles Escudero

Quan sigui gran

Zoom

Quan sigui gran vull tornar a anar al càmping Sitges amb els meus avis i cosins, i banyar-me a la piscina d’aigua salada mentre em foto un “twister choc”. També vull ballar el ball del fanalet amb l’Anna Vives, el meu amor platònic, i que em faci cas i, ja posats,que em digui que està boja per mi. Vull tornar a veure “E.T” al cine Coliseum, menjar-me els macarrons i la truita de patates de la iaia “Kuki” i demanar-li 100 pessetes cada diumenge per baixar a comprar llaminadures i gelats.

Quan sigui gran vull emprenyar un altre cop a la meva germana, amagar-li les barbies, però també preguntar-li que haig de fer perquè aquella noia em respongui els sms (sí, res de whatsapps) i em faci cas, ah i de pas que em deixi 20 euros que vaig pelat, però que no em cobri interessos quan li hagi de tornar, sisplau. També vull tornar a viatjar un munt amb els meus pares, i anar per tot Europa amb el Clio, allà darrere, rodejats de maletes i quasi sense respirar ma germana i jo, però a la vegada gaudint com mai, mentre al radiocasset sonen els Wings, Elton John o Jon And Vangelis.

Quan sigui gran vull tornar a anar a casa la iaia “Lina” i que els meus tiets em deixin veure “Supervixens”, “Un home llop americà a Londres” i “Creepshow” amb el meu cosí Ricky, però aquest cop sense que vingui ma mare a donar-li a l’”Stop”. Vull menjar-me molts bollycaos, vull tornar a veure “Ulises 31”, "Sherlock Holmes" i "d’Artacan", vull tornar a fer-me col·leccions de cromos, però aquest cop acabant-ne alguna.

Quan sigui gran vull que cada dia al col·legi em facin fer una redacció, vull que la Cristina Cervantes em faci cas (junt amb l’Anna Vives, és clar), vull marcar gols al pati i que el Jaume, el Jordi, l’Uri , el Pau, el Ruben i el Santi em diguin que bo que sóc, no pensin que sóc un patata i em mantegin mentre criden tots a la vegada: “L’Escu” és el millor!”.

Quan sigui gran vull viure el Nadal com sempre l’he viscut des que tinc ús de raó. Vull seguir escoltant el cascavell. I fer la carta als reis, i aixecar-me a les 3 del matí amb ma germana i mirar el que pesen els regals i la forma que tenen, mentre esperem ansiosos que els papàs s’aixequin per a poder obrir-los.

Quan sigui gran vull seguir estudiant piano i no deixar-ho mai, vull ser millor estudiant a l’escola, vull que el fet de no tenir xicota amb 15 anys no em faci perdre el cap i demanar-li per sortir a totes les noies de BUP. També vull tenir una força suprema que faci que cada cop que el Vicente em robi el berenar, fotre-li una puntada als ous i enviar-lo a Sibèria, per exemple.

Quan sigui gran vull tornar a estudiar imatge i so, però millor cinema, i si haig de vendre l’ànima al diable per pagar-me la carrera de cine, doncs fer-ho. Vull tornar a escriure guions, vull que el meu primer petó amb aquella noia rossa que no recordo el seu nom, sigui en condicions, i no en un autobús que feia que ens caiguéssim a cada corba. Vull anar a aquell concert al palau sant Jordi del Paul McCartney, vull cridar al món sencer que hi ha molt per fer.

Quan sigui gran vull tenir molts hàmsters un altre cop, vull tenir aquest cop unes Nike “classic” com les de Marty Mcfly , vull conèixer a Kevin Smith, vull anar cada mes d’octubre al festival de Sitges, però aquest cop per a quedar-me a viure allà.

Quan sigui gran vull que la primera vegada que ho faci, sigui millor, ja posats que sigui el més semblant a una pel·lícula “x” i també que sigui tot més lent coi! Ah! i també m’agradaria tenir més xicotes, està bé no ser el Hugh Hefner amb la seva mansió Playboy... però quasi.

Quan sigui gran vull tornar a ser el “puto Peter Pan”, tornar a somiar despert, per molt que en moments això em creï problemes. Vull escriure molt més, ser una miqueta més constant i aprendre a dir “No” quan vulgui dir “no” i no dir “Sí”.

Quan sigui gran vull portar-me una mica millor amb mon pare, empatitzar una mica més amb ell i entendre que això de ser el pare del Carles Escudero, ha de ser complicat. Vull tornar a jugar a Basket, però saber botar la pilota amb la mà dreta i ja posats, tenir l’alçada de Sabonis i el tir de Juan Carlos Navarro.

Quan sigui gran vull tornar a tenir amics com la Clàudia, com la Carol, com l’Eva, com la Cris, com el Dani, com el Carlos, com el Jordi, com la Montse, com el David, el Ricard i com molts més, però sobretot no vull perdre amics com el Marc, o com el Ruben.

Quan sigui gran vull tornar a conèixer a la meva dona Vanessa, però prometo que en el primer sopar a casa m’ho “curraré” una mica més, res de "hot pockets" i pizza calzone de “La Sirena”. I tornar a planejar el viatge a Disneyworld, però el de veritat, no el de Paris que dirien en aquella peli. Que el Ricard em torni a recomanar “ el Jardinetto de Gràcia” per a la primer cita i tornar a fer-nos trucades perdudes i petons d’adolescents amb les hormones a tope.

Quan sigui gran vull tenir dos fills, el Martí i el Mario, i si pot ser, un tercer i fer la trilogia. I gaudir d’ells com ho faig ara, i que em surtin un munt de canes amb les seves rebequeries i els seus plors, i portar-los al parc, al cinema i posar veus a tots els ninots que hi ha a casa mentre es pixen de riure.

Però sobretot, quan sigui gran...vull tornar a ser petit.

Zoom