Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

Amb un nen no es pot descansar

Després de donar-nos de baixa del TRESC, aquest cap de setmana optem per anar a la muntanya per gaudir d'un cap de setmana tranquil. Després de dues hores,127 revolts i sentir vuit cops a la meva companya que veu el Pedraforca doble, arribem a l'hostal. Deixem les bosses a l'habitació i anem a l'entrada del poble per veure de més aprop quatre cavalls que pasturen. Nosaltres hi anem caminant. El nano, amb la seva moto. El camí fa baixada. S'embala. Em passo dos quilòmetres ajupit frenant-lo mentre ell riu com un boig. Distrec un pastor i li foto el bastó per poder-me incorporar. Ens acostem als cavalls per donar-los herba després que una parella ens iniciti a fer-ho. No ens foten cap queixalada, però rebregat com estic em recolzo al filat i m'electrocuto. No veig cap túnel. M'abaixo la cresta perquè a l'hostal em reconeguin i no em facin tornar a pagar. Decidim anar a veure les gallines. De seguida perd l'interès per les “quiquis”, just en el moment que veu una estruç passejant per allà. No sap com dir-li perquè mai n'havia vist cap. Obre els ulls com dues taronges i pronuncia un “alaaa”. Després de mitja hora de mirar-la del dret i del revés li comento que potser va sent hora de tornar a l'hostal. Em respon “no vol”. Quan es comença a fer fosc i la meva companya ja va pel segon plat li pregunto a l'estruç a quina hora se'n va a dormir. Com que no em diu ni ase ni ocell miro el corral per veure si hi podríem domir. A l'estruç no li fa massa gràcia que ens acostem i desplega les ales i ve cap a nosaltres fent petits saltirons. Em giro i agafo la criatura amb el braç sense que noti la meva cara de pànic. Enfilo el camí de tornada apressadament. La bèstia ens marca a distància però ja a un ritme més lent mentre ell va dient “truç”, truç”.

El nano cau ben sopat. El posem al nostre llit. La meva companya puja al cap d'una estona. Jo miro amb l'amo de l'hostal el resum del Barça. Quan acaba i després d'adonar-me que porto cinc minuts comentant el partit sol perquè dorm profundament, pujo a l'habitació. Abans el desperto perquè no es desnuqui. Al llit el nano s'ha fet fort. Jeu atravessat i no hi ha manera de posar-lo al mig. Entro com puc, però em va fotent patades per guanyar terreny. Mitja hora més tard em rendeixo. Me'n vaig a l'habitació del costat. Som els únics hostes de la fonda i la mestressa ens ha comentat que la podem utilitzar. Quan hi sóc entenc perquè dormen separats. No ronca. Brama. No miro de fer les paus amb l'estruç.