Al forn de sota de casa van de bòlit des de fa unes setmanes. El nostre nano ha decidit que a punt de fer els quatre anys ja és prou gran per anar a comprar sol. Només ha de fer quatre passes, però la vorera no fa més de dos pams, o sigui que li diem que s'enganxi a la paret mentre esperem que no passi cap cotxe i que no hi hagi cap membre de la DGAIA a la botiga. Ell està molt il·lusionat. Tant que és capaç de renunciar als bunyols que cada dimecresli compra l'àvia perquè ja havia acordat amb la meva companya que baixaria a buscar-se el berenar. Al cap de tres minuts torna a casa. Ho fa amb una altra bossa de bunyols. Li preguntemper què n'ha comprat méssi ja en teníem i ens respon que aquests li agraden més. Ho fa amb la boca plena i sense deixar de mirar la bossa que li he portat. Quan li demanem com s'ho ha fet per dir-li quants en volia ens explica queha dit que en volia quatre mentre ens ensenya tres dits d'una mà. Entenem que el fill de forner, davant del dubte i de la crisi actual, hagi optat per tirar llarg. El cas és que el nano va millorant la tècnica. Al principi es passava una bona estona barallant-se amb elmànec de la porta, però ara s'hi arrepenja i entra com pot. També ha entès que s'ha d'esperar quan pagadesprés de deixar suculents propines al dependent, que ja té mig pagades les vacances de l'estiu. Tot el que pot arreplegar del mostrador. La resta ens serveix per comprar el pa el cap de setmana.
1 min
