La pitjor mare del món

Anna Manso

D'aquí un any

vanos.jpg Zoom

vanos.jpg

L'ARA proposa als lectors i amics que expliquin què faran d'aquí un any. Per a una dona com jo, que s'autoanomena La pitjor mare del món, el futur sempre és positiu, interessant i interessat. D'aquí un any la meva filla gran estarà a punt de fer 13 anys. Algú pensarà que aquesta dada és espantosa. Doncs no. Estar a punt de fer-ne 13 sempre és millor que estar a punt de fer-ne 14. I ja no diguem 15. Anem pel segon. Estarà a punt d'acabar cinquè i tot allò d'horrible que té cinquè (deures, responsabilitat, fer-se gran) ja estarà dat i beneït. I el petit. El petit ja tindrà sis anys i mig!!!!!! Espectacular. Hauré enllestit, per fi, la fase 1. M'agrada enllestir fases. Que quines fases? Atenció:

  • Són nadons i postnadons, tu ets algú que en té cura, una barreja de guardaespatlles, Mary Poppins, Keith Richards, la boja de Jane Eyre i els insuportables Ingalls. Ja poden anar fent pel·lícules, ja, que quan la fase 1 passa tu et preguntes: com he pogut sobreviure? Resposta: amb la droga del bebè. El teu cervell i el de la teva parella segreguen una hormona encara no trobada (bé, potser la segrega o potser te la injecta la confraria secreta de les llevadores i ginecòlegs mundials) que fa que el teu fill et sembli deliciós i que aconsegueix que no t'importi (gaire) fer tot el que fas. No explicaré detalls sobre tot el que arribes a fer per no desanimar al personal.
  • Són nens. Necessiten atenció, però l'estrès físic baixa enters. La gent diu que és una fase on tothom és feliç i que les roselles floreixen i Xesco Boix ressucita i no hi ha guerra i els casals baixen de preu i... Oi que no us creieu ni una paraula dels programes electorals? Doncs això. La felicitat... en fi, de vegades. Com en tot.
  • Són adolescents. I la preadolescència, us preguntareu? Oi que quan el Corte Inglès anuncia que és primavera normalment ens estem inflant a prendre antigripals i fora de casa fa un fred que pela? Exacte. És un invent perquè anem assimilant una etapa més ignota i temible que l'infern. Només puc afirmar que tinc germanes, més d'una, que ha sobreviscut a l'adolescència dels fills. Vull dir amb totes les facultats mentals intactes. Fins i tot les veig més guapes, més desimboltes, més perspicaces. Però això deu ser cosa de família, perquè a mesura que ens fem grans millorem. I molt!
  • Adults. Des d'aquí afirmo que l'adolescència acaba quan conflueixen dues circumstàncies: quan toquen el dos de casa i, alhora, són autosuficients econòmicament. No s'hi val el típic truc de, «me'n vaig a estudiar a Oslo, mama, dóna'm pasta». Nen, si te'n vas a Oslo aprèn a pescar salmons. O el que hi hagi. Per cert, a Oslo hi ha salmons? I si t'he de subvencionar perquè resulta que ets al·lèrgic als salmons, llavors hauràs d'aguantar que et continuï dient «adolescent». La denominació «adult» comprèn, també, la de «joves». Jo, per exemple, sóc adulta però ja no sóc jove. Sóc interessant, i intel·ligent i moltes coses que ara no toca enumerar. En canvi, els meus nebots de 30 i 28 anys (Hola Cesc! Hola Miqui), sí que són joves. I fa un temps que s'han guanyat el títol d'adults. Va, també són interessants. Ja us he dit que som una bona família.
  • Però continuem amb l'elucubració. D'aquí a un any els meus fills seran un any més grans (iejei) i com que avui mateix comencen una extraescolar de «tècnica de ventamenta manual», d'aquí a dotze mesos em veig jeient en una còmoda gandula, xarrupant un rom amb gel, amb els meus fills ventant-me de forma eficaç i disciplinada, mentre jo llegeixo, escric o dormo. Ah, i fa sol i tinc el mar a tocar. Ja falta menys. Va, somieu, els de l'ARA diuen que accepten totes les propostes. (http://arames.ara.cat/) No saben el que es fan.

    Premi: us recordo que hi ha dues categories pel Premi La Pitjor Mare del Món. Llista d'honor i llista deshonor. Proposeu candidats i candidates. A la propera entrada us prometo ensenyar-vos la foto que em vaig fer amb una de les candidates. No, no diré amb quina.