Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Trastorns alimentaris, Anorèxia i Bulímia

Trastorns alimentaris, Anorèxia i Bulímia Zoom

Trastorns alimentaris, Anorèxia i Bulímia

S'engloben sota la categoria de “Trastorns de la conducta alimentària” (TCA) a les patologies que comporten una alteració de l'alimentació i/o comportaments relacionats amb l'alimentació, que portaran a una modificació de la ingesta i consum d'aliments que, alhora, limitarà i deteriorarà el funcionament físic i/o social de la persona que ho pateix. Els dos trastorns més coneguts que s'engloben sota aquesta categoria són l'Anorèxia i la Bulímia, tot i que n'hi ha d'altres: Trastorns per afartament, Pica, Trastorns de rumiació, etc.

En l'article d'avui ens volíem centrar en l'Anorèxia i la Bulímia, concretament volíem aprofitar l'espai del blog per a poder donar informació bàsica, generar reflexions i fer una petició.

L'Anorèxia nerviosa es basa en tres pilars fonamentals que defineixen el trastorn:

  1. Restricció persistent d'aliments (que provoca un pes corporal inferior al mínim normal)
  2. Por intensa a engreixar
  3. La distorsió de la pròpia imatge corporal (distorsionar la pròpia percepció sobre la constitució física), de la que vam parlar també en un anterior article.

A part, en població clínica, és a dir, dels casos que arriben a una unitat assistencial, la proporció entre noies i nois és d'un noi amb Anorèxia nerviosa cada 10 noies que la pateixen. Per tant, l'Anorèxia és molt menys freqüent en nois que en noies. La mateixa proporció es dóna en la Bulímia: 1 per cada 10.

Aquesta última, la Bulímia nerviosa, es fonamenta també en tres pilars:

  1. Episodis freqüents d'afartaments (ingesta desproporcionada, sobtada i sense control en períodes determinats).
  2. Comportaments compensatoris, inapropiats i recurrents, de la ingesta abans desproporcionada (el més freqüent, provocar-se el vòmit) per evitar l'augment de pes.
  3. Importància excessiva en el pes i constitució física, que afecta de manera significativa en la seva autovaloració i autoestima.

D'aquestes dues descripcions superficials que hem volgut exposar (però que pensem que incorporen les característiques fonamentals per a fer-se una imatge mitjanament encertada del que són les dues patologies del comportament alimentari més conegudes), hi ha una dada que, pensem, és inevitablement sobtant: Aquestes patologies es presenten en 10 noies per a cada noi que la presenta, per què? No és casualitat. Els factors explicatius solen ser diversos i múltiples. No hi ha una sola causa. Però hi ha un factor que destaca i és evident si fem l'experiment de mirar amb atenció les joguines que han portat els reis, si mirem amb atenció els anuncis de televisió, les narracions i personatges de les pel·lícules, les revistes de moda, etc. Hi ha influències socials persistents, tangibles i que marquen el que és “bo” i el que és “dolent” en el cos i la imatge corporal (el que anomenem cànons estètics). Aquestes influències s'intensifiquen si la persona que les rep és dona (perquè els missatges van dirigits a elles, majoritàriament) i més si és adolescent, ja que els canvis físics, hormonals, socials i emocionals que s'hi viuen en ella, la fan una etapa crítica.

En aquest sentit, considerem inexplicable que es permeti l'existència de webs que fomenten aquestes patologies, les justifiquen i les despatologitzen. Webs en les quals els usuaris poden donar-se consells entre si per perdre pes, enganyar a l'entorn, reforçar-se entre elles, etc. 

Per això, volíem aprofitar el petit espai que ens proporciona aquest blog per a fer una crida a que caldria realitzar les mesures legals necessàries perquè aquest tipus de pàgines es perseguissin i tanquessin. En aquest sentit, volíem generar la reflexió i mostrar la petició d'una mare que a la plataforma Change.org està recollint firmes per a poder entregar la petició del tancament d'aquest tipus de pàgines al Ministeri de Justícia.

Dr. Jordi Sasot Llevadot

Psiquiatra Infanto Juvenil

Cristian Toribio Amaro

Psicòleg Clínic Infanto Juvenil