TRINITAT GILBERT

Com parlar de sexe amb els adolescents?

La formació conscient en sexualitat és el que fa madurar els adolescents, mentre que la informació per la informació pot tergiversar la realitat

Com parlar de sexe amb els adolescents? / GETTY Zoom

Les adolescents formades en la cura dels nadons tenen més probabilitats de quedar-se embarassades que les que no han seguit un programa escolar sobre com és tenir un fill. Ho assegura un estudi australià, publicat a la revista mèdica The Lancet, que ha entrevistat més de 2.800 adolescents de 57 escoles d’Austràlia des que tenien 13 anys fins que en van fer 20.

“La informació no evita els embarassos”, afirma el sexòleg i psicòleg clínic Antoni Bolinches. Tot el contrari, “la informació per la informació suposa un estímul de l’instint sexual”, que en l’edat adolescent està en esplendor. Això no vol dir que els adolescents no hagin de saber res sobre la sexualitat ni sobre la maternitat o la paternitat. No és això. “La informació ha d’anar lligada a la consciència del que és la sexualitat i, per aconseguir aquesta consciència, cal formació”, continua afirmant Bolinches.

La formació conscient ha de desenvolupar la maduresa adequada perquè els joves gestionin l’impuls sexual. “Només la racionalitat gestiona la sexualitat, i és així com s’aconsegueix que no hi hagi comportaments de risc ni tampoc, esclar, embarassos indesitjats”, diu el sexòleg.

Per aconseguir que els adolescents tinguin pensaments madurs sobre la sexualitat, que vol dir que harmonitzin el plaer amb la responsabilitat, la formació, doncs, és essencial. “A Catalunya la sexualitat no apareix al currículum escolar, tot i que és la primera formació que cal abans d’arribar a la de la cura dels nadons”, opina Bolinches.

Segons l’opinió del sexòleg, les escoles tracten la sexualitat amb una xerrada, que es programa dins del temari de socials o de biologia, i poca cosa més. Mentrestant, a les llars, “els pares deleguen en l’escola l’abordament de la sexualitat”, afegeix el professor de psicologia i treball social de la Universitat de Lleida (UdL) Carles Alsinet.

Així que som al cap del carrer: mentre els pares deleguen el tema en l’escola, l’escola el liquida amb una xerrada, i els joves “troben tot el que volen a internet”, coincideixen Bolinches i Alsinet. “I internet no educa en sexualitat, perquè justament el que aconsegueix és que els joves es formin una concepció de la sexualitat distorsionada”, afirma Bolinches.

INFORMACIÓ A LA XARXA

Alsinet sosté que la formació que dóna l’escola sobre la sexualitat als joves és tan acadèmica que els joves busquen entre els amics i les xarxes socials l’altre contrapunt. “Els joves tenen una socialització dual amb la sexualitat: a l’escola els diuen com s’ha de fer per no tenir fills, i relacionen la sexualitat amb informació negativa; per contra, entre els amics i les xarxes socials reben la positivitat, que és el que ells justament volen”. Entre aquesta dualitat hi ha l’actitud afectiva, “a la qual ningú dóna valor perquè es dóna per sobreentesa, però que és molt important que es remarqui als joves”. La sexualitat va lligada amb l’afectivitat, i aquest és el primer pas a l’hora d’abordar-la. Després “està bé que hi hagi les habilitats, que són les pràctiques de posar condons, o altres coneixements”, diu Alsinet.

La formació en la cura dels nadons “no toca” en edat adolescent, opina el professor de psicologia i treball social de la UdL. A cada etapa vital, els coneixements que toquen. “I fer un curs amb ninos que es tracten com si fossin nadons encara pot crear un desig com d’una joguina”, i no és el cas.

Per acabar, Pere Font, director de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella, defineix en tres punts què ha de ser l’educació de la sexualitat per als joves: educació en valors; educació emocional, i educació per a la no discriminació. “Des de l’educació de la sexualitat els joves aprenen a conviure amb la diversitat, de manera que la S de sexualitat vulgui dir sempre diversitat i respecte”, sosté Font.

Com apuntaven Bolinches i Alsinet, Font també afirma que els programes educatius escolars de l’Estat no preveuen l’educació en sexualitat. “Mai no ho hem sabut resoldre, i mira que fa vint anys jo vaig formar part del departament d’Ensenyament per posar-ho en marxa, però no hi va haver manera, i vint anys després es continua sense trobar el com”, diu Font.

Educació sexual vol dir educació en valors; educació emocional, i educació per a la no discriminació

Ara bé, a casa, quan els pares abordin la pregunta “Com em vau fer?” o “Com vaig arribar a la teva panxa, mare?”, els pares no han de començar la pel·lícula per la meitat, que és el que acostumen a fer. Les primeres escenes del serial han de començar sempre per l’amor, per l’afecte, perquè els pares s’estimen, perquè els fills són fruit d’una història d’amor i d’afecte. Explicada aquesta primera part, poden continuar per les següents. “Comproveu que a les criatures els fa fàstic el sexe; i és així perquè no el tenen integrat en l’afecte i l’amor”. És molt important que hi vagi lligat. “I si es fa aquesta educació des de petits a casa, quan arribin a adolescents no aniran directes al sexe perquè no el deslligaran de l’afecte”. Quan són molt petits, els pares han d’enfocar les explicacions en la cura del cos, i també en el respecte del cos dels altres. “És a mesura que es fan grans que se’ls ha d’explicar més sobre les relacions personals i l’afecte, i com ells se n’han de responsabilitzar”, continua Font.

I encara una última derivada. A l’escola, on s’ha de respondre a currículums enormes que s’han de complir, i on hi ha mestres que tampoc no han tingut una formació adequada sobre aquesta qüestió, “el que es fa és contractar tallers d’una o dues hores”, diu Font. I en aquests tallers, assegura el director de l’Institut dels Estudis de la Sexualitat i la Parella, la sexualitat queda lligada amb la negativitat, perquè “només se’ls expliquen tots els mals de l’infern”.