XAVIER TEDÓ

Construint ponts amb la Xina

Una trentena d’alumnes catalans passen una setmana a la Xina en el marc d’un projecte d’intercanvi cultural entre escoles dels dos països

Construint ponts amb la Xina / ICCIC Zoom

La Xina cada vegada té un paper més important en l’economia mundial, però també des del punt de vista cultural i educatiu. Segons les previsions del Banc Mundial, entre el 2020 i 2030 la Xina se situarà com a primera potència mundial davant dels Estats Units. Veient el creixement imparable del gegant asiàtic, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (CDL) va iniciar fa tres anys un programa de col·laboració educativa amb la Xina que engloba una vintena de centres educatius dels dos països. La degana del CDL, Josefina Cambra, explica que la iniciativa neix fa tres anys: “Des del Col·legi sempre hem impulsat l’intercanvi internacional i volíem obrir-nos a nous àmbits, i ens vam posar en contacte amb l’associació Qimeng Global, que ràpidament va dir que sí”.

La tria de la Xina no va ser casual: “És un país emergent que obre portes i que comença a comunicar-se amb el món i té moltes ganes d’aprendre noves cultures, cosa que no li és difícil perquè és un poble acostumat a emigrar”. Cambra indica que no es tracta d’un intercanvi com els que es fan amb altres països d’Europa o fins i tot els EUA: “No és un intercanvi normal perquè és una experiència insòlita, i per a nosaltres és molt educatiu perquè ens permet entendre la societat xinesa”.

Més enllà d’intercanviar professors, el projecte promou l’agermanament entre centres educatius i ha permès que l’any passat catorze alumnes xinesos de 17 i 18 anys i els seus professors vinguessin una setmana a Barcelona per viure una setmana d’experiències formatives i culturals, i que aquest estiu fossin una trentena els alumnes catalans de centres adherits al CDL els qui viatgessin a la Xina.

Sota la premissa que l’alumnat català descobreixi, conegui i es familiaritzi amb la societat xinesa, els joves han estat del 4 al 14 de juliol a la ciutat xinesa de Lishui, a la província de Zhejiang. Un dels centres que hi ha participat -i debutat-és la Institució Cultural del CIC. La cap d’estudis, Noemí Espinàs, que ha sigut la coordinadora del projecte i que ha viatjat amb els alumnes, explica l’experiència: “Vam rebre la proposta a finals de curs, però ens va semblar molt interessant perquè la Xina és una potència amb una manera de fer molt diferent i volíem conèixer de primera mà la seva realitat per desmuntar els prejudicis que teníem”. Els alumnes tampoc s’ho van pensar dues vegades: “En tres dies ja s’havien inscrit els quinze estudiants que podien anar-hi, una resposta espectacular”.

Els joves van passar deu dies a Lishui, on al matí feien activitats a les escoles i a la tarda convivien amb gent de la seva edat i les seves respectives famílies, i fins i tot dormien a casa seva. Els dos últims dies es van desplaçar ja sense els amfitrions xinesos fins a Hangzhou, capital de la província, que subvencionava l’intercanvi, perquè els alumnes només s’han hagut de fer càrrec del viatge. Amb aquesta experiència els joves han tingut l’oportunitat de conviure amb famílies, conèixer els hàbits dels joves, aprendre les activitats artístiques i esportives pròpies del país i fer una primera immersió en la cultura xinesa.

HOSPITALITAT

“Els joves han pogut gaudir des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda de tallers d’escriptura xinesa amb pinzell, tai-txi, ping-pong, kung-fu, visitar un museu de ceràmica i fins i tot navegar per un riu d’un alt interès paisatgístic per als pintors locals”, anota Espinàs. La també professora de català assenyala que el que més l’ha sorprès de l’estada és l’hospitalitat: “Va fer que ens obríssim. Ens van rebre amb molt d’afecte”. Ho corroboren dos dels alumnes que hi han anat. “La família estava molt per mi, vaig arribar amb la maleta mig buida i he tornat que no la podia tancar. Fer regals als amics és un costum molt arrelat a la Xina”, explica Júlia Niñerola. Després d’admetre que no era un dels destins que tenia en ment, assegura que l’ha sorprès la bellesa de la zona, envoltada de muntanyes i grans temples com el de Jinyun.

“El trànsit és de bojos, van molt ràpids i fan servir el clàxon constantment”

Júlia Niñerola - Estudiant

També s’ha fet una idea de com viuen: “He pogut viure el dia a dia de les famílies xineses, perquè convius amb ells. Una de les coses que més em van impactar és que mengen fent molt de soroll i es tiren rots. Li vaig preguntar a la noia que m’acompanyava per què ho feien i em va dir que era normal, però no podia parar de riure”. Hi ha coses a les quals no s’ha acostumat, com la circulació: “El trànsit és de bojos, van molt ràpids i fan servir el clàxon constantment”. Tampoc a l’alimentació: “El menjar no té res a veure amb el que ofereixen els restaurants xinesos de Catalunya. És molt picant. Per esmorzar em donaven sopa calenta i això que feia una calor insuportable, amb una xafogor molt intensa que començava a les vuit del matí”. L’Adrià Morón no és del mateix parer, ja que ha trobat el menjar boníssim: “Els meus companys deien que no els agradava gens i alguns volien tornar de seguida a causa del menjar, però jo me n’hauria emportat a casa perquè segueix l’estil d’aquí però és de més qualitat”.

IMMERSIÓ

Més enllà de l’alimentació, Morón considera que el projecte ha sigut molt interessant. “En deu dies et fas una idea general de la seva manera de ser gràcies al contacte amb les famílies, amb les quals passes molt temps. Cada tarda anàvem a passejar amb els amics de la noia amb qui estava, amb qui encara xerrem, i un cosí seu em va ensenyar a jugar als escacs xinesos, que són bastant diferents dels d’aquí”. Reconeix que s’imaginava una ciutat amb molta contaminació, abans d’anar-hi: “Lishui és la ciutat ideal perquè a diferència d’altres ciutats xineses el cel és ben clar i la gent fa esport, sobretot bàdminton, als parcs. La gent fa vida al carrer”.

L’estada a la Xina els ha permès fer un primer tast de la cultura xinesa amb experiències inoblidables, com ho va ser participar en una festa amb vestits tradicionals, on van ballar cançons populars; fer ceràmica i pintar flors de lotus amb tinta en una escola de Longquan; navegar entre bambús, i participar en un simulacre de casament de la minoria Son el darrer dia. Ara els alumnes només esperen que els estudiants xinesos vinguin l’any vinent a Catalunya, com ja està acordat, per obsequiar-los amb la mateixa generositat. La docent del CIC considera que el principal benefici del projecte és “l’enriquiment personal de descobrir a fons una realitat que no coneixes i que et demostra que són molt més cordials que nosaltres i que hem d’aprendre moltes coses d’ells”.