GEMMA CASTANYER

Malgrat tot, aventurar-se a sentir

Una trentena de joves del barri de la Salut (Badalona) canalitzen emocions gràcies a l’esport, el teatre i la meditació. L’objectiu: millorar el benestar personal i social

Una trentena de joves del barri de la Salut canalitzen emocions gràcies a l’esport, el teatre i la meditació / CRISTINA CALDERER Zoom

Explica el psicòleg especialista en adolescents Jaume Funes que un bon treball emocional durant l’adolescència és important per dues raons: poder entendre i ordenar aquesta “olla a pressió d’emocions intenses, variables, canviants i contradictòries” que viuen en aquesta etapa, i ajudar-los a esdevenir adults amb coneixement del seu interior. Rafael Bisquerra, director del postgrau d’educació emocional de la UB, afegeix que hi ha “evidències que programes eficients d’educació emocional milloren de manera significativa el rendiment acadèmic, la convivència i el benestar”. Parlar d’emocions, segons els experts, és positiu en totes les edats, especialment entre els 12 i 18 anys, quan sorgeix la necessitat de construir la pròpia identitat i el plantejament de saber “Qui sóc” i “Què vull fer amb la meva vida”.

"Hi ha evidències que programes eficients d’educació emocional milloren de manera significativa el rendiment acadèmic, la convivència i el benestar”.

Rafael Bisquerra - director postgrau educació emocional UB

La Fundació Salut Alta és una entitat sense ànim de lucre que des del 2004 treballa per acollir i acompanyar els infants, adolescents i famílies delbarri de la Salut de Badalona. Actualment atenen 127 infants i adolescents de procedències diverses, tant catalans com del Marroc, l’Índia, l’Àfrica subsahariana o l’Amèrica Llatina. Des del 2015 disposen d’un local exclusiu per a la trentena de nois i noies que cursen entre 1r i 4t d’ESO i que passen a la fundació tres hores diàries les tardes de dilluns a divendres.

“Actualment tenim llista d’espera. Majoritàriament les famílies volen venir perquè saben que aquí els seus fills disposen d’un espai per poder fer els deures i rebre suport escolar”, explica Maria Nadeu, directora del centre. “Però no només els oferim això. Aquí també disposen d’una estona de lleure, fan colla d’amics i generen un entorn per expressar-se, sentir-se valorats i vinculats, i sentir-se més protagonistes”, afegeix.

Per poder oferir aquesta “zona de confort” el treball emocional s’ha convertit en una eina bàsica de la Fundació i per això des de fa un any i mig hi han dedicat hores de formació, campanyes i tallers. “Treballem habilitats socioemocionals que fan que el jove s’encamini cap a un benestar interior i exterior perquè pugui disposar d’eines per comunicar-se amb el seu entorn”, explica Lola Ballesteros, responsable del programa d’educació emocional. “Per a molts d’aquests nois i noies nosaltres som els seus referents quan es tracta d’escoltar o de preguntar”.

PREOCUPACIONS FORA!

Aconseguir que els joves s’obrin, expressin, treguin i comparteixin angoixes i preocupacions no és fàcil. Com apunta la Lola, es tracta d’una “carrera de fons que cal córrer mil vegades si cal”, i que ofereix resultats gota a gota. En la majoria dels casos es tracta d’adolescents que acumulen vivències singulars en què hi pot haver conflictes escolars, familiars o de barri. “Hi ha un alt grau de desprotecció -explica la Maria-, no perquè les famílies ho facin malament sinó perquè no disposen de les eines i recursos mínims per tirar endavant”.

En la majoria dels casos es tracta d’adolescents que acumulen vivències singulars en què hi pot haver conflictes escolars, familiars o de barri

En aquestes circumstàncies, doncs, com apunta Jaume Funes, l’educació emocional és més important encara: “Ajudar-los a distingir que perquè no tinguin un èxit acadèmic no són un desastre o que ells també són dignes de ser estimats els ajuda a gestionar l’acumulació d’experiències negatives que poden haver viscut”.

Tallers d’expressió corporal, massatges i relaxació, teatre, dinàmiques en família, risoteràpia i dinàmiques de reflexió interior són alguns recursos que els educadors de la Fundació Salut Alta utilitzen per acompanyar els joves en la gestió de les pròpies emocions. “Cada tarda acabem amb una proposta en què de manera directa o indirecta treballem les emocions. Per exemple, utilitzem unes targetes que tenen un inici i que cada noi ha d’acabar”, explica la Maria: “M’he sentit tranquil o tranquil·la quan...”, “Estic orgullós de...”, “M’he sentit nerviós quan...” “És una eina que els ajuda a canalitzar el que aquell dia porten dins”, diu. “Una altra activitat que ens funciona molt bé és deixar les preocupacions fora. Abans d’entrar a la sala on fem reforç cadascú escriu en un paper el que l’amoïna i ho enganxa a la paret, i després ja ho recuperem! Però, de moment, ens n’oblidem una estona, que ja és bo”, explica.

L’ESPORT QUE NO FALTI

Les tardes dels dijous els joves de la Fundació disposen del pati d’una escola del barri per poder-hi practicar esport. Esteve Plana, voluntari de la Fundació i educador social de professió, és l’encarregat de dinamitzar aquest taller, que s’ha convertit en un dels espais per poder aplicar més i millor la gestió de les emocions. “Fent esport aprenem a acceptar normes, respectar límits, motivar-nos si no estem motivats, derivar les nostres angoixes, treballar en equip, cohesionar-nos, trencar rols, esforçar-nos, solidaritzar-nos... És després de practicar esport, quan estem cansats, quan millor podem treballar angoixes o resoldre conflictes”, diu l’Esteve.

Més enllà dels clàssics futbol i bàsquet, l’Esteve posa en pràctica esports no tan coneguts com el corfbol, en què juguen en un mateix equip nois i noies junts, i el pitxi, similar al beisbol americà. Tot plegat, una barreja entre joc i esport que es porta a terme a partir de tres equips liderats per un capità: “Aquest capità és el responsable del seu grup i té la missió que la resta de companys participin de manera sana dins l’activitat proposada. És un membre que normalment escullo jo amb l’objectiu de trencar rols de lideratge”.

VINCULATS AMB L’EDUCADOR

Durant l’any i mig que l’Esteve porta dinamitzant el taller d’esport ha vist una evolució molt positiva en l’estat dels nois i noies que hi participen: “En general han après a gestionar i a identificar millor el que els passa, a no guardar-se preocupacions i a rebaixar tensions. Mantenir el grup unit fa que es coneguin millor entre ells i em coneguin millor a mi”, explica. De fet, un dels punts clau per poder afavorir una bona gestió de les emocions és la vinculació que hi ha entre l’educador i l’adolescent. “Nosaltres no som els seus amics, ni els seus col·legues, ni els seus professors. Som educadors pròxims que en alguns moments ens convertim en confidents. A vegades simplement necessiten buidar un neguit i nosaltres els escoltem i, si escau, els aconsellem tenint en compte en tot moment el rol de la família”, diu l’Esteve.

Josefina Sala, professora de la UAB i investigadora del Grup de Recerca IARS (Infància i Adolescència en Risc Social), afegeix la importància de la conversa en aquest vincle educador-adolescent: “Un dels factors que ajuden els joves a poder comprendre les pròpies emocions i les dels altres, a tenir empatia, és que els cuidadors conversin molt amb ells, sobre les seves emocions i les dels seus amics i persones de l’entorn. Saber què ens passa i poder-li posar nom és el primer pas per afrontar una emoció lesiva”, explica.

En tot aquest treball emocional la família hi juga un paper fonamental. Des de la Fundació organitzen dinàmiques exclusives centrades en mares i pares i alhora els fan partícips dels processos socioeducatius dels fills mitjançant les tutories familiars. El Mohamed, de 13 anys, fa sis anys que participa en la Fundació. La mare, la Mina, treballa en horari de tarda i expressa els múltiples beneficis que suposa el centre per al fill: “Aquí no només els ajuden amb els estudis sinó també psicològicament. El Mohamed arriba a casa més tranquil, relaxat i content. Va al centre molt motivat, li encanten les sortides i està protegit, no passa hores sol al carrer. Ha millorat en els estudis i en el seu estat anímic. I a mi també m’han ajudat. Els dijous vinc a les sessions de relaxació que fan les mares del barri i, quan acabo, em sento nova! Els estic molt agraïda!”