RAQUEL FONT

Petites llars educatives

Cada vegada hi ha més educadores professionals que tenen cura d’un grup reduït de nens a casa seva. Són les denominades ‘mares de dia’

AAlemanya en diuen tagesmütter ; a França, assistante maternelle ; al Regne Unit, childminder, i a Suïssa, maman de jour. En tots aquests països són una opció regulada, subvencionada i gens minoritària. A casa nostra cada vegada n’hi ha més i se les coneix com a mares de dia. La majoria són educadores infantils, però també hi ha altres professionals amb algun tipus de formació en pedagogia, que treballen a casa seva i tenen al seu càrrec un màxim de quatre nens, d’entre 0 i 6 anys.

Les mares de dia són una alternativa a les escoles bressol que cada vegada va guanyant més presència a tot l’Estat, una alternativa que fa possible un acompanyament més individualitzat, que permet respectar els ritmes d’aprenentatge i atendre millor les necessitats reals de cada infant en un ambient i un espai adaptat molt més semblant al familiar. “En una escola bressol, com que l’educadora ha d’atendre molts nens només es pot centrar en les necessitats bàsiques però no pot anar gaire més enllà”, explica l’Elisabeth Garcia, mare de dia des de fa un parell d’anys.

L’Elisabeth és membre de l’associació Llars de Criança de Barcelona, que agrupa una trentena de professionals. “És un espai on els pares es poden adreçar per trobar una mare de dia, però cadascú és responsable del seu projecte i del seu espai”, aclareix. Les membres de Llars de Criança practiquen la pedagogia viva o alternativa, prenent com a referents Rudolf Steiner (pedagogia Waldorf), Maria Montessori, Emmi Pickler o Rebeca Wild. “En principi no descartem ningú perquè no tingui una formació determinada”, explica. Tot al contrari, l’ajuden a formar-se.

De fet, ella mateixa quan va decidir engegar el seu projecte no era ni mare ni educadora i sempre havia treballat en camps tan allunyats de la pedagogia com el màrqueting i el periodisme, però un procés personal la va portar a adonar-se de “la importància d’educar els nens d’aquesta manera, d’acompanyar-los” i a poc a poc es va anar formant per poder ser mare de dia.

Sense regulació

Al nostre país, però, aquesta figura encara no està regulada. Hi ha un buit legal que permet a les mares de dia exercir però sense la supervisió de cap organisme. Precisament l’associació Llars de Criança es va fundar fa un parell d’anys per canviar aquesta situació. “Volem crear una de xarxa de persones interessades a tirar endavant un projecte de mare de dia i així poder fer força perquè la Generalitat reconegui i reguli la figura de la mare de dia”, explica l’Elisabeth. Tot i la proliferació d’associacions d’aquest tipus arreu de l’Estat, només hi ha una comunitat amb una regulació vigent: Navarra, on des del 2006 la legislació preveu el servei d’atenció a menors de tres anys al domicili de les cuidadores, una activitat que fins fa un parell d’anys va estar fins i tot subvencionada pel govern navarrès. Al País Basc també hi va haver una iniciativa pública de mares de dia, les Haur-etxeak (nius familiars), però només van durar un parell d’anys.

Un dels principals arguments dels contraris a subvencionar les mares de dia és que s’ha de prioritzar l’escola bressol pública i donar més importància al caràcter educatiu de l’etapa que va fins als 3 anys. No obstant, davant de l’èxit de l’experiència algunes de les educadores que van participar-hi han volgut donar continuïtat al projecte sense el paraigua de l’administració.

La qüestió de la regulació a Catalunya “encara està molt verda”, reconeix l’Elisabeth. “Nosaltres tenim tota la voluntat de regularitzar-ho tot”, assegura, i prova d’això és que estan donades d’alta de la Seguretat Social com a autònomes o treballadores domèstiques. A més, s’han autoimposat seguir la regulació navarresa, que estipula les normes que s’han de complir en aspectes tan diversos com l’espai (sortides d’emergència, extintors, ventilació...), nombre de nens per educadora, manipulació dels aliments, prevenció de riscos laborals o la formació necessària.

Conciliació

Els projectes de mare de dia també són un recurs de conciliació de la vida laboral i familiar, i com a tal permeten més implicació dels pares en el projecte educatiu. No hi ha uns horaris fixos perquè “cada família té unes necessitats, però a poc a poc ens anem adaptant a les necessitats de tots”. Ho explica Núria Riera, que va optar per una mare de dia per al seu segon fill, el Martí.

El fill gran de la Núria havia anat a una llar d’infants municipal, però quan va arribar a l’escola Nou de Quart, a P3, se li va obrir tot un món. La Núria hi va descobrir una nova manera d’educar, que té més en compte “el temps natural de cada infant”. Estava embarassada del seu segon fill, el Martí, quan la Montse Garcia li va explicar que volia tirar endavant el seu propi projecte de mare de dia, La Caseta dels Tresors, a la mateixa població gironina de Quart, un projecte en què el Martí participa actualment.

Després d’un any com a mare de dia, la Montse està molt satisfeta de l’experiència. És auxiliar en educació infantil i havia treballat en una llar d’infants durant un temps, on una educadora amb qui va col·laborar la va inspirar molt: “Educava els nens amb amor, amb consideració per la família”, recorda. Fa anys que es forma en educació respectuosa basada en l’atenció individual i en l’autonomia del nen.

La Montse no pertany a cap associació i creu que “els pares tenen prou criteri per triar on i amb qui volen deixar els seus fills”. Els preus es poden moure des dels 350 € per cinc hores fins als 450 € per una jornada completa, menjar inclòs. El fet que la figura de mare de dia no estigui regulada els fa pràcticament impossible mirar de demanar algun tipus de subvenció, la qual cosa encareix el servei. “És més car que l’escola, però l’educació dels fills bé s’ho val”, conclou la Núria.