Música per a tots

La música és un idioma universal que no coneix barreres. És un llenguatge que no s’entén, se sent. Aquesta filosofia desembarca a l’Escola Municipal d’Educació Especial (EMEE) Virolai de Cornellà, on el personal docent n’ha buscat els atributs per estimular la setantena d’alumnes de 3 a 21 anys amb diferents discapacitats que acull. Miguel Carrillo, professor de l’extraescolar de musicoteràpia, ha introduït mètodes revolucionaris en les seves sessions que el fisioterapueta del centre, Ricard Barnés, ha anat adaptant i ampliant. Aprofiten la tecnologia perquè els infants puguin fer música.

Carrillo va importar dels Estats Units el Makey Makey, una placa de circuit imprès amb un microcontrolador, un dispositiu d’interfície humana (HID) per comunicar-se amb l’ordinador, que l’interpreta com un teclat, que permet utilitzar lletres, clics de ratolí o els quatre cursors de manera predeterminada. La placa es connecta a l’ordinador i, com apunta Barnés, s’obre una porta a la imaginació: “Podem pensar en objectes reals que es transformen en polsadors i que en tocar-los l’ordinador emet una resposta com ara dir el seu nom i que surti la imatge de l’objecte corresponent. Les possibilitats són infinites”.

El repte és majúscul: “L’objectiu és fer accessible a l’alumne tot allò a què per si sol no té accés, que és bo per al seu aprenentatge i que el motiva especialment. A partir d’aquí l’alumne podrà aprendre, experimentar i evolucionar”, subratlla el fisioterapeuta.

La música és un d’aquests àmbits a què els infants amb discapacitats tenen, en teoria, vetada l’entrada. “Qualsevol persona pot agafar una guitarra, una flauta o altres instruments i amb pràctica pot arribar a tocar-los, millor o pitjor. Els nostres alumnes no poden fer-ho. Per tant, quan se’ls ofereix la possibilitat de tocar-los, mitjançant petites adaptacions, per a ells és la cosa més motivadora del món, perquè no hi ha res que faci sentir millor un nen que fer el que li agradaria”, explica Barnés, que afegeix que “aprendre és molt més fàcil si es fa amb el que agrada, motiva i normalitza”.

I la música és un recurs educatiu de primer ordre: “Mitjançant la música podem treballar el ritme, la coordinació, l’atenció, l’oïda, les emocions, l’expressió, la diversitat, la cultura, i és un recurs molt gratificant per als nostres alumnes”. Amb la música també comparteixen un projecte inclusiu amb alumnes de l’Institut Maria Aurèlia Capmany, que els ajuden a fer adaptacions d’instruments o en tasques de programació.

CREIXEMENT PERSONAL

CREIXEMENT PERSONALA l’escola estan molt satisfets dels resultats obtinguts fins ara. Barnés no se n’amaga: “A poc a poc estem aconseguint fer música amb els nostres alumnes d’una manera diferent, fent accessibles instruments que d’una altra manera no ho serien. La recompensa és arribar a l’aula amb els instruments i que et rebin amb un gran somriure”.

Les dificultats inherents a la seva discapacitat s’atenuen per la il·lusió que els genera aquest espai d’esbarjo. “Observes aquell alumne amb grans dificultats de moviment que quan li poses l’instrument al seu abast no para de moure la mà per tocar; o aquell altre que seguint els colors que surten a l’ordinador arriba a tocar alguna petita cançó i veus la seva satisfacció pel que ha aconseguit”, afirma el fisioterapeuta, que no té cap dubte que “la correcta utilització d’eines adaptades segons l’evolució de l’alumne ofereix la possibilitat de créixer com a persona”.

PROGRAMA ADAPTAT

PROGRAMA ADAPTATEl Makey Makey permet treballar diferents aspectes en funció de les necessitats de l’alumne: “Només cal imaginar l’activitat que vols treballar, quin material connector vols fer servir, la mida dels polsadors i la resposta que vols que doni l’ordinador a cada ordre que rebi”, sentencia Barnés. Per exemple, la lateralitat, la coordinació i la psicomotricitat es poden treballar situant de manera específica a l’espai els polsadors, i interaccionant amb mans, peus o altres parts del cos.

El Makey Makey no és un recurs tancat, sinó que ofereix una infinitat de variables, només cal programar-lo per assignar una resposta de l’ordinador a cada tecla. Des de l’EMEE Virolai confien que aquest recurs s’estengui: “La idea és seguir desenvolupant respostes per a les necessitats dels alumnes i compartir-ho amb tothom que ho necessiti”.

De fet, l’escola forma part del grup Baix Cost, en què diferents centres i particulars busquen solucions per a les famílies davant les mancances del mercat, recursos que sovint un mateix pot construir o aconseguir sense cap cost perquè se’n poden baixar els models de la xarxa, o perquè s’obtenen de manera gratuïta amb la fabricació de models lliures, adaptables individualment. La recerca de nous recursos és un dels pilars d’aquest centre, nascut el 1977 com a resposta a la demanda d’un grup de pares.