AINHOA BOIX

La Maleta de les Famílies

Els centres educatius i l’administració pública, units per un mateix fi: prevenir l’abandonament escolar

La Maletade les Famílies / FOTO: MANOLO GARCÍA Zoom

Nervis, angoixa, dubtes. Decidir què faràs els dos anys vinents no és fàcil, i encara menys si tens 16 anys. La teva trajectòria acadèmica ha vingut marcada per agents externs, i ara ets tu qui escull quin camí vols seguir. I si tries malament? I si t’equivoques? Són molts els adolescents que es fan aquesta mateixa pregunta quan arriben a 4t d’ESO i han d’emplenar la matrícula d’inscripció en un centre de batxillerat o en un de formació professional (FP). També són molts els pares que, davant els dubtes dels fills o la decisió d’optar per un cicle professional de grau mitjà o un programa de formació inicial (PFI), no saben com reaccionar. Perquè en això no hem canviat gaire d’una generació a una altra: volem que els nostres fills estudiïn i que, en un futur, ho facin a la universitat. La possibilitat de fer una FP o un PFI no li entra al cap a una persona que ha sigut educada en la creença que l’única via per assolir l’èxit professional és la universitat i que l’únic mitjà per arribar-hi és el batxillerat.

Però de vegades aquesta opció no és possible, ja sigui perquè l’adolescent no vol cursar una carrera universitària o bé perquè els seus resultats acadèmics no l’hi permeten. I és en aquests casos, segons explica el coordinador pedagògic de l’Institut de Terrassa, Jordi Martínez, quan es fa més necessària la intervenció d’un professional, algú que conegui la trajectòria acadèmica de l’alumne, que expliqui a pares i estudiant les diverses possibilitats formatives i professionals que té, que desmitifiqui les bondats dels estudis universitaris i que, una vegada iniciat l’ensenyament postobligatori, l’ajudi a reprendre la seva vida acadèmica en cas d’haver pres una decisió equivocada.

Als centres de secundària de Catalunya, una de les comunitats autònomes amb una taxa d’abandonament més alta -un 20%, segons dades del 2014-, les dues primeres fases estan cobertes. Són els orientadors educatius de cada institut els que, a partir de 4t d’ESO i en molts casos de 3r, informen alumnes i famílies de l’oferta educativa i professional que hi ha i els que, en funció del perfil de l’estudiant, concerten una entrevista amb ell i amb els pares per assessorar-los i guiar-los en la difícil tasca de triar estudis. Però la tercera fase, la del seguiment, queda a mercè que l’estudiant cursi el batxillerat o la FP al mateix institut on ha fet l’ensenyament obligatori o que el municipi compti amb programes específics per a l’acompanyament.

“Nosaltres, a l’INS de Terrassa, cobrim la fase del seguiment en els primers tres o quatre mesos del curs següent. Però queda la part més important, que és quan l’alumne detecta que s’ha equivocat i necessita l’orientació d’un especialista per saber què ha de fer”, explica Martínez, que considera que és en el primer any d’ensenyament postobligatori quan es registra una taxa d’abandonament escolar més alta.

Contra l’abandonament

Va ser aquesta necessitat d’acompanyar els estudiants quan han finalitzat els estudis obligatoris el que va impulsar el seu centre a formar part del programa pilot La Maleta de les Famílies. Perquè, tal com comenta Martínez i corrobora l’assessora de la gerència d’educació i coordinadora d’aquest projecte, Neus Gómez, aquesta iniciativa busca prevenir l’abandonament escolar a partir de tres accions: l’orientació, l’assessorament i la gran oblidada, el seguiment.

Ho fa prenent com a exemple un cas d’èxit francès i adaptant-lo a un sistema educatiu, el català, en què l’orientació a les famílies i a l’alumnat s’inicia tard, i en què l’acompanyament és una tasca pendent als centres d’ensenyament secundari. Es tracta, segons explica Gómez, de comprovar si a Catalunya, com a França, les sessions informatives a pares i alumnes, les tutories personalitzades i el seguiment en el primer any de formació postobligatòria tenen com a resultat un menor fracàs escolar.

“Nosaltres busquem resultats d’impacte. Volem saber si els fills de les famílies que han rebut aquest acompanyament han triat bé. I triar bé no només és matricular-se en uns determinats estudis en funció de l’orientació rebuda, sinó que no s’abandonin els estudis triats”, argumenta Gómez, que explica que aquesta voluntat d’eficàcia és la que ha portat a implantar aquest programa en tres modalitats diferents. Una vegada avaluat el resultat de cadascuna, es decidirà la seva eficàcia i la seva posterior aplicació.

Així, mentre que a l’INS de Terrassa aquest programa s’ha aplicat íntegrament i ja es parla de gran acceptació per part d’alumnes i pares, en d’altres com a l’INS Mediterrània de Castelldefels només ho han fet en una de les seves tres fases, la del seguiment, i fins al curs que ve no podran parlar de l’experiència amb La Maleta de les Famílies.

“De moment hem passat les dades de les famílies amb les característiques que ens van demanar. A partir del setembre començarà el seguiment i es farà a través d’una tècnica d’educació de l’Ajuntament”, comenta el director de l’INS Mediterrània, Josep-Carles Vila, que, malgrat no haver començat el programa, creu fermament que una iniciativa com aquesta era necessària a Catalunya. Ho pensa perquè, igual que el seu company Jordi Martínez, és conscient que quan els adolescents necessiten més l’ajuda d’un professional és quan s’adonen que els estudis escollits no responen a les seves expectatives. Però, també, perquè aquest projecte no s’oblida d’un dels elements clau en la presa de decisions de l’alumne, que no és cap altre que el rol dels pares.

Treball conjunt

Qui també creu que les famílies són una baula fonamental en la transició escola-feina és Pere Gabern, cap de servei de Formació Professional de l’Ajuntament de Granollers i un dels tècnics encarregats de coordinar La Maleta de les Famílies al municipi. Després d’anys dedicant-se a l’orientació educativa i professional i de participar en aquesta iniciativa que ha inclòs sessions informatives i tutories a famílies, ha comprovat que el rol dels pares en la presa de decisions dels fills és decisiu. I, encara que no s’atreveix a avançar quin serà el resultat de l’experiment, creu que qualsevol iniciativa impulsada per orientar i assessorar pares i alumnes és bona. És molta l’oferta educativa a la qual poden tenir accés els estudiants, massa les idees preconcebudes sobre les FP o el PFI i pocs els coneixements reals sobre les sortides professionals que ofereix cada cicle.

“La primera sensació que tenen les famílies és pensar: «Ostres, no sabia que hi havia tantes possibilitats d’estudis malgrat la informació rebuda a les sessions». La segona és: «Ara tenim més informació i el que ens toca és acompanyar el nostre fill»”, comenta aquest professional, que considera que, a més de l’acompanyament, un dels èxits de La Maleta de les Famílies és la col·laboració entre centres d’ensenyament i administració pública. Sense aquest treball comú a tres bandes, explica Pere Gabern, detectar i esmenar errors no seria possible.