L’entorn educatiu, clau en l’aprenentatge

El disseny de l’espai educatiu condiciona l’aprenentatge dels alumnes. És una conclusió a la qual han arribat diferents centres de primària i de secundària en els últims cinc anys a Catalunya, tot i que aquest pensament beu de diferents moviments educatius amb mig segle de recorregut. El pedagog italià Loris Malaguzzi (1920-1994) afirmava que els infants tenen tres mestres a l’escola: els adults, els seus iguals i l’entorn físic. El seu homòleg i compatriota Francesco Tonucci (Itàlia, 1954) manté que l’escola hauria de proporcionar un entorn ric, que només entrar-hi suposés un acte educatiu, i que els espais haurien de ser adequats amb el mateix criteri i estimació amb què decorem casa nostra. En els seus textos, aquest reconegut pedagog expert en educació infantil aconsella que, en lloc d’aules, caldrien tallers i laboratoris “perquè conviden a l’acció, davant la passivitat de les taules i cadires de cara a una pissarra”. Entre els seus preceptes destacables, la catalana Rosa Sensat (1871-1961) va defensar sempre crear un ambient escolar acollidor, similar al d’una llar.

Els Jesuïtes de Catalunya, amb el seu projecte Horitzó 2020, els centres vinculats a la Xarxa d’Educació Lliure (XELL) l’Escola del Bosc de Rubió (Anoia), la Roser Capdevila de Polinyà o la Sant Miquel de Cornellà són alguns exemples de l’aposta per un espai agradable, pròxim a la natura, i per un disseny càlid i pràctic que té en compte les necessitats, els diferents ritmes i l’autonomia dels estudiants.

Segons un estudi realitzat durant el curs acadèmic 2011-2012 per la Universitat de Salford i l’estudi d’arquitectes Nightingale Associates, “l’entorn de l’aula pot afectar el progrés acadèmic d’un nen durant un any fins a un 25%”. En la investigació hi van participar 751 infants de primària de Blackpool, Anglaterra, repartits en 34 aules amb diferents entorns d’aprenentatge. D’una banda, es va avaluar el nivell en matemàtiques, lectura i escriptura dels infants a principi i final de curs. De l’altra, es van analitzar les condicions de les aules: orientació, llum natural, soroll, temperatura, qualitat de l’aire, flexibilitat de l’espai, emmagatzematge, organització i ús del color.

Estètica i funcionalitat

La professora de secundària Elena Ferro reflexiona sobre aquest estudi al seu blog, Que no es perdin les formes. “En conjunt, hi ha tres elements que sovint no es tenen gaire en compte i que poden condicionar molt l’èxit o fracàs d’un projecte educatiu. Un és l’estètica, que condiciona el nostre estat d’ànim, la nostra predisposició al treball i la nostra percepció del que ens ofereix l’escola. Un altre és l’ergonomia, un factor imprescindible per poder assegurar el rendiment i l’eficiència de qualsevol tasca, però també la salut dels que la desenvolupen. Aquí s’inclouen també les condicions lumíniques. I, finalment, un element invisible i que massa sovint s’ignora completament: l’acústica”.

Ferro defensa: “L’entorn també condiciona l’ànim de cara als reptes que es plantegin, depenent de les emocions que aquest entorn ajudi a generar. La bellesa, vista d’aquesta manera, no és un luxe sinó un dret, tal com defensava l’arquitecte E. Nathan Rogers: la bellesa no és una qüestió només d’estètica sinó de dignitat”.

Dàmaris Doñate, educadora social i interiorista de formació, fa quatre anys que va començar a interessar-se per la fórmula entorn educatiu - millora de resultats. Membre activa de l’AMPA de l’escola pública Sant Miquel de Cornellà de Llobregat, va dinamitzar la comunitat educativa del centre perquè es replantegés certs espais com el pati o la ludoteca.

La seva directora, Carme Blanco, reconeix: “Amb el nou sorral, la cuineta al pati per als de P-3, troncs tallats per on poden saltar o els bancs exteriors en forma d’hexàgon per facilitar la conversa s’han generat noves formes de relació. Els nens juguen de manera més respectuosa i, sobretot, tenen més alternatives”.

A la Sant Miquel tenen una llarga tradició de fer feina comuna entre l’AMPA, direcció, equip docent i les famílies. Per això, quan Doñate i altres pares van plantejar la millora d’alguns espais, tothom es va posar mans a l’obra. “Cada abril hem fet una jornada en què hem pintat les parets del pati, hem decorat la porta de la sala de material d’infantil amb ampolles de plàstic reciclades... El millor és que tothom s’hi ha implicat i s’ha fet més seva l’escola”, raona la directora del centre.

Facilitar l’autonomia

L’últim any Doñate s’ha encarregat del projecte de remodelar la ludoteca de l’Escola Sant Miquel. Ha tingut en compte diferents principis: “L’ordre com a facilitador d’aprenentatges i estructures mentals afavoreix un bon manteniment de l’espai, però no només dels materials. Cal tenir en compte, també, l’ordre en la planificació d’espais flexibles, amb zones ben delimitades per funcions, preveient els recorreguts i els usuaris que en fan ús, sense oblidar una estètica acurada, tranquil·la, amb colors suaus, importància de la composició i amb un mobiliari adaptat a cada funció”. La interiorista aposta per “espais que facilitin l’autonomia en els descobriments dels infants”: “S’han de posar materials al seu abast i presentar espais polivalents amb propostes innovadores, variades i atractives per afavorir el joc i l’aprenentatge”.