Educar en la cultura de classe
Un polític conservador de classe alta va dir, dies enrere, que l’alcaldessa de Barcelona tot just serveix per fregar escales i que això de manar és de persones que formin part de nissagues com la seva. La clarivident expressió ideològica em va fer recordar com els adolescents de l’escola amagaven tant com podien que la seva mare era una dona de fer feines. Una més de les que cada dia agafaven l’autobús per migrar del barri perifèric a la part alta de la gran ciutat a servir en cases alienes i obtenir els recursos necessaris per fer funcionar la família. Aquest record també portava associat com treballàvem junts per fer surar la dignitat i perquè arribessin a tenir consciència de classe, descobrir-se cofois de formar part d’un grup de persones que compartien lluites per deixar de ser explotats i construir una societat diferent.
Records passats i realitats presents, anant del proletariat al precariat, condueixen a un conjunt d’interrogants permanents: com s’educa un adolescent en la consciència de classe?, com el fem descobridor de desigualtats, injustícies, absurditats socials?, què significa ajudar-lo a descobrir que si tot continua igual, no passarà de fregar el segon esglaó de l’escala?
En fer desaparèixer bona part de la filosofia, l’educació per a la ciutadania o els debats de tutoria sobre els valors controvertits, els nois i noies queden, en mode presencial i virtual, sota el miratge que tothom pot ser igual, ningú és a dalt o a baix. Però, en practicar l’adolescència, van descobrint que no només formen part de tribus diferents sinó que aquestes tribus es basen en la desigualtat. No tothom pot ser tota mena de pijo. Molts deixen clar que no es barregen amb segons quin personatge inferior. Per dalt o per baix senten, pensen i diuen que és fals això que tots som iguals en drets i dignitat.
La classe social serà útil o inútil per descriure la societat, però quan s’educa per l’autoconeixement i la construcció de la pròpia identitat també s’ajuda a descobrir el calaix social en què un està ficat. Quan s’educa per a la convivència s’ha d’aclarir que diversitat no pot ser desigualtat, subjectes que manen i persones que obeeixen. Quan s’educa per trobar el teu propi forat al món també s’educa per construir plegats un món amb menys esclavituds.
