Criatures 09/03/2013

El valor de la imaginació

Jaume Cela & Juli Palou
2 min

El nen de cinc anys, quan veu que el regal de Reis de casa els avis està embolicat amb un paper i enganxat amb un tros de cel·lo igual que el que hi havia a casa seva, exclama: "Els Reis ens han agafat el paper i el cel·lo de casa!" Molt sovint la imaginació té el poder de salvar-nos de la sordidesa de la realitat. Recordem el pare de la pel·lícula La vida és bella . Crea un món fictici que ajuda el seu fill a evitar les mossegades d'una realitat espantosa. Ell paga un preu molt alt, però el fill surt airós de la prova.

Ben sovint, i equivocadament, es pensa que la imaginació és cosa de creadors, de criatures. Fins i tot el fet d'exercitar aquesta facultat humana ha servit per classificar les persones segons l'empremta que deixa en els adults la criatura que portem al nostre interior. Recordem la boa que es menja un elefant i que els grans confonen amb un barret. Aquesta constatació fa que el Petit Príncep es lamenti de com som els adults. Imaginar no és mentir, ni mentir-nos, tot i que ho pugui semblar. Imaginar és avançar-se a la realitat, com afirmava Borges quan deia que la realitat era pòstuma o quan Verne feia viatjar els personatges per sota del mar.

Imaginació crítica

En aquests temps de crisi ens cal reivindicar aquesta facultat humana. Cal motivar, sobretot els joves, a donar sentit a aquest present que els nega la feina i que els convida a marxar nord enllà, on diuen que la gent és com diu el poeta.

Ara bé, cal un exercici crític. Imaginar de manera crítica, perquè en tot el que estem vivint i patint hi ha qui té un grau de culpa superior a la resta dels mortals, sobretot a aquells que han de recórrer a tota mena d'institucions per garantir que els seus fills i filles tinguin, si més no, una beca per dinar a l'escola.

I aquesta imaginació crítica també ha de tornar a donar el sentit a les paraules. Cal denunciar els eufemismes que ens envaeixen, que volen ser un bàlsam a la cruesa del present i l'única cosa que fan és transmetre la sensació que ens prenen el pèl. La corrupció és corrupció, el finançament il·legal és finançament il·legal, el dret a decidir és el dret a decidir i una democràcia ha de permetre una pluralitat de vots dins del mateix grup i no esperar a veure què ordenen els dits del seu cap de colla quan estan al Parlament. Tenim feina, a l'escola, per retornar el sentit de les paraules.

stats