Aquesta pregunta és de les que porta nostàlgia a les persones més grans, però també afavoreix que les criatures tinguin el coneixement imprescindible de les experiències viscudes per cada persona en moments en què no en tenen tota la consciència. A més, també els permet veure i saber què passava quan el pare i la mare eren infants, fins i tot quan ho eren els avis i les àvies.
Els mateixos fets tenen interpretacions molt diferents, perquè els mateixos moments, fets o vivències varien segons qui ho explica. Es poden mostrar situacions molt diferents segons com van afectar cada persona i això posa de relleu aspectes que ofereixen una gran riquesa de matisos, de punts de vista i, fins i tot, configurar històries diferents. "Ah! Vols dir? No ho recordo!"; "Ah! Potser sí, però jo crec que era diferent"... i un llarg etcètera de matisos que s'introdueixen i que van reconstruint històries que finalment permeten reviure i refer les històries familiars i personals, malgrat que sembla que quan es comencen a recordar situacions passades apareixen realitats molt diferents.
El que és important és evitar comentaris que poden ser interpretats com a retrets i judicis de valor, cosa que és totalment inapropiada per l'efecte que té en les criatures aquesta mirada suposadament objectiva de la persona adulta o de les criatures més grans. Perquè podrien interpretar com a mentida una experiència que ha impactat d'una manera diferent cada persona. Per evitar-ho, cal tenir en compte que hi ha uns fets concrets que es poden controlar, però fer-los veure que després, els petits detalls, el que només veu una persona o la manera com es pot recordar, permeten refer, reconstruir i sovint modificar aquesta experiència. Per això és tan important reviure-les deixant espai per a la participació. Igualment és molt important veure com impacten les situacions de manera diferent en cada criatura, segons l'edat. I quins detalls surten passat un temps per la importància que va tenir la situació.
Els records d'infantesa tenen un valor incalculable al marge de la seva exactitud. Parlar-ne és, doncs, una pràctica que cal sovintejar. No es tracta de ser reporters ni de fer una història fonamentada en fets, sinó de mantenir l'essència de la situació perquè és la base de la pròpia història.
