La transferència (i II)

Charles Peirce parlava de l’existència de “tres universos de l’experiència”: el de les idees, el de les coses i el de les relacions entre idees i coses. Podríem veure la transferència com el desenvolupament del tercer univers. Suggeria també tres tipus d’exercicis per afavorir la creació de relacions:

1. Exercicis per discernir entre qualitats. Per raonar rectament cal ser capaç de determinar les similituds i diferències qualitatives de dos o més objectes o idees. Les diferències ajuden a identificar els individus i les similituds a establir diferents classes de coses. L’anàlisi de les diferències és, en definitiva, el raonament deductiu i el de les similituds, l’inductiu.

2. Exercicis per entendre un signe en el seu context i diferenciar entre el signe i el context.

3. Exercicis d’anàlisi: de classificació (establir taxonomies), de relacions estructurals (entendre les relacions entre les parts i el tot) i de relacions sistèmiques (processos i estructures movent-se en l’espai i en el temps).

Els estudis sobre la transferència insisteixen que, per fer-la possible, els alumnes han de ser conscients que es troben en una situació en què alguna cosa que ja saben ha de ser utilitzada d’una altra manera, però no de qualsevol manera, sinó de l’adequada al nou context del problema. S’han d’adonar del que saben i entendre que això que saben pot ser utilitzat de maneres que encara no saben. Però això és més fàcil de dir que de fer.

Els estudis ens indiquen que la transferència mai s’ha de donar per suposada. Hem de ser molt cauts respecte d’això. Hi ha un component intuïtiu que no és fàcil d’assolir. Dit d’una altra manera: podem programar exercicis de transferència, però no garantir la seva aparició quotidiana. Però com que la nostra feina no ens permet donar-nos per vençuts, hem d’ordenar els problemes per categories i fer molts tipus de problemes de diferents categories situats en diferents contextos per exercitar-nos en activitats de transferència. Cal -per dir-ho així- programar la presència d’allò nou, sense perdre’s en experiències atomitzades i desconnectades entre si. Només aprenent a veure en les similituds les diferències i en les diferències les similituds podem exercitar la nostra perspicàcia per a l’analogia. ¿Cal afegir que l’analogia és un component essencial de la creativitat?