És una frase imprescindible que hem de dir -i fer complir- els pares i mares a les criatures quan les platges són plenes a vessar. Mentre els fills són petits, oblidem-nos d'estirar-nos despreocupats a prendre el sol. I no només per evitar que es perdin o s'ofeguin. També perquè la resta de banyistes que no tenen criatures, o que ja les tenen crescudetes, puguin tombar-se tranquils i trobin la tovallola impecable, i no pas decorada amb una rècula de petjades de sorra, quan surtin de l'aigua.
A la platja on solem anar, una estiuejant es queixava que quan els seus fills eren petits no es podia estirar per vigilar-los a ells i ara hi havia dies que no podia fer-ho per vigilar que els fills dels altres no li passessin per sobre o no li servissin un aperitiu de sorra. Que siguin canalla i necessitin saltar i córrer no és excusa. Poden fer-ho en algun trosset on no molestin, a la vora del mar o dins de l'aigua. Que siguin petits i no ho comprenguin tampoc ho és.
Respectar i fer respectar
A les criatures se'ls pot fer entendre i respectar gairebé tot el que els adults del seu voltant entenem i estem disposats a respectar. Si nosaltres estem convençuts que és amable passar per la sorra amb compte, perquè els que prenen el sol el puguin prendre tranquils, o que és tota una deferència espolsar la tovallola lluny, per no arrebossar els que tenim al costat, edificarem les bases d'una bona convivència des de petits i els veïns de para-sol ho agrairan.
Les escoles i les famílies fem vacances, però l'educació no en fa mai del tot. Les platges a ple estiu són un lloc especialment adequat perquè els nostres fills comprovin que no estan sols al món i comencin a exercitar-se en petites mostres de civisme i empatia. Aprendre a pensar en els altres pot esdevenir, a més, una experiència engrescadora. La setmana que ve ho veurem.
