Somriem poc. O, almenys, no tant com caldria per fer-nos la vida més agradable els uns als altres. No em val l’excusa que són temps difícils. Sense somriures els fem més difícils encara. I no cal tampoc un esforç gaire gran per descobrir alguna cosa o alguna persona que mereixi un bon somriure. A més, somriure és gratis. No gastem res quan ho fem i en canvi el valor que té un somriure és molt gran per a qui el rep.
El somriure és un aliment per a l’ànima i una necessitat tan essencial per a la vida com menjar o dormir. Somriure als nostres éssers estimats i a les persones amb qui convivim, o amb les quals tenim un tracte freqüent, és del tot indispensable. Els fills necessiten els somriures dels pares i els pares necessitem els dels fills. Les criatures se senten reconegudes, acaronades i estimades quan els somriem. I normalment un somriure desperta un altre somriure. Produeixen un efecte mimètic i una gran majoria de somriures són correspostos.
Però no només els somriures que dediquem a les persones conegudes tenen efectes benefactors. Els somriures entre desconeguts també poden encendre espurnes de màgia a vegades. Fa poc vaig tenir ocasió de constatar-ho personalment. Col·laboro amb un centre d’adolescents que compleixen sentències judicials i cada cop que hi vaig he de passar un control de seguretat. Tot i que fa temps que hi vaig i que des de coordinació passen una nota a recepció amb les visites diàries previstes, una de les últimes vegades m’havien atès d’una manera bastant malagradosa. A pesar d’identificar-me i de mostrar el DNI, com és prescriptiu, m’havien fet sentir com una intrusa, gairebé com si pretengués colar-me. En canvi, fa unes setmanes hi havia un guarda i una guarda de seguretat nous que em van fer saber que estaven assabentats de la meva visita, em van tractar com si fos de la casa i em van dedicar els seus millors somriures. Uns somriures esplèndids que em van deixar un pòsit de respecte, de reconeixement, de calidesa i d’humanitat que em va acompanyar tota la resta de la jornada. Entre els propòsits que pares i fills ens fem per al nou any, suggereixo que un dels prioritaris sigui somriure més. Perquè sens dubte la màgia i l’energia d’un somriure poden il·luminar tot un dia.
