Sèries com Majoria absoluta i Los Serrano . A la televisió la família convencional no està de moda. En ben poc temps les sèries de televisió s'han omplert de separats amb criatures, divorciats o vidus que es casen amb dones molt més joves, parelles homosexuals i diversitat ètnica i cultural. Potser el cas més emblemàtic és la divertida Modern family .
En general les sèries de televisió són un bon reflex no de la realitat, sinó dels estereotips i les creences d'una època. L'estereotip dibuixa el separat amb criatures com un paio desendreçat, que s'oblida de les coses i que no sap ni fer una truita.
En una sèrie que emetia TV3 l'any passat, Kubala, Moreno i Manchón , el Charly, separat amb criatures, se sotmet a una mena de període de prova, a veure si seria capaç d'assumir la custòdia compartida. Durant aquests dies arriba fins i tot a perdre la nena per la Rambla. Finalment, ell mateix decideix renunciar a la custòdia compartida. Suposo que en algun altre capítol la cosa s'arregla, però ho ignoro. El que sí que sé és que el guionista ha situat el conflicte en un lloc on no n'hi ha: que la gent tingui la custòdia compartida no vol dir que tots dos siguin fantàstics fent truites de patates o explicant contes als nens.
A veure si ens entenem: a la realitat, i no en la fantasia de les sèries, els nens necessiten un pare i una mare, encara que un dels dos no sàpiga fer truites de patates o oblidi la cita amb el dentista.
Portat a l'extrem
Potser el cas més extrem és Complete savages , emesa el 2004 a l'ABC i dirigida per Mel Gibson. Retrata, amb humor, el caos d'una família sense dones, tota una exhibició de la incapacitat paterna per a la gestió de la vida familiar.
Tot just he vist sis o set episodis de Louie , la sèrie protagonitzada pel còmic Louis C.K., i creieu-me que és tot un altre món. El Louie és un desastre per a les relacions de parella. És un perdedor i tot el que vulgueu. Però en totes les escenes en què apareix amb les seves dues filles no hi ha ni una ombra d'aquest estereotip de pare que no sap preparar l'esmorzar dels seus fills.
El Louie és un pare fantàstic, que vol dir natural. Normal i corrent. Perquè fer de pare no és pas tan complicat. El Louie no cau en el tòpic del pare en dificultats perquè la història que explica és la seva. Bravo.
