El seient del darrere

Al principi és només una taca insignificant, un record entranyable amb forma de mitja lluna d'alguna presa a mig camí de casa. Encara recordes amb un somriure com et vas entossudir a fer-la marxar de la tapisseria d'aquell cotxe nou acabat d'estrenar. Ai, sí! Quin goig que feia aquell cotxe, amb les estores del terra impol·lutes, amb els reposabraços lluents i retràctils, amb l'enganxina triangular dient: "Ep, que a dins hi ha un nadó!" Tres mesos més tard ja no calia avisar ningú que allà dintre hi havia un nen petit. Només calia fer un cop d'ull encara que fos des de fora, a través del para-sol amb forma d'osset enganxat amb ventoses, per constatar que en aquell hàbitat inhòspit hi feia vida un bàrbar amb forma de nen. Sí, perquè a la taca insignificant i entranyable del primer dia se n'hi va afegir una de no tan entranyable d'una glopada matinal i dues més d'un puré de fruita que no hi havia manera que s'empassés. I una llàntia fosca que va quedar un cop regurgitada una de les poques farinetes que sí que s'havia empassat.

Ara han passat uns quants anys i l'estat de la part del darrere del teu cotxe és difícil de definir, sobretot perquè procures no mirar-te-la gaire. De fet, ara que el nen ja sap sortir i entrar sol del cotxe intentes no posar-hi mai els peus, si més no perquè no se't quedin enganxats a terra, just allà on en un temps llunyà hi havia una estora impol·luta. Ara farà un any que vas tenir la gran idea de portar el cotxe a una empresa de rentat i encara no has superat la vergonya que vas passar quan l'encarregat, tot i la generosa propina que li vas donar per avançat, et va dir que no es veia amb cor de fer-hi res, perquè el que hi havia incrustat a la tapisseria era gairebé digne d'una denúncia a l'OMS. Des de llavors que ja has desistit de fer net, pensant que si els professionals van abdicar de trobar-hi solució, tu encara més. I pensant també que, total, l'inquilí d'aquell forat negre sembla que es trobi bé en aquell hàbitat, envoltat de restes fermentades de mil àpats no acabats i alguna vida animal que de tant en tant intueixes quan pares el motor, i que optes per no investigar. Això sí, algun avantatge té, tot plegat. Ahir em vaig deixar el berenar del nen a casa. No va caler parar a cap fleca. Si voleu us explico d'on va sortir un tros de fuet i un culet de suc. Bé, m'ho he repensat. Més val que no ho sapigueu.