La rosa i la guineu. Torna ‘El Petit Príncep’

E l Petit Príncep és el conte que va escriure i il·lustrar amb aquarel·les Antoine de Saint-Exupéry. Un any després que el publiqués, el 1943, l’escriptor moria mentre pilotava l’avió quan tornava d’una missió a la Segona Guerra Mundial. L’avió va desaparèixer en plena travessia del Mediterrani i no va ser fins a l’any 2000 que se’n va trobar l’hèlix prop de Marsella. El periodista Xavier Bosch ho va explicar en un article publicat a l’ARA i hi afegia: “ Le Petit Prince és el llibre més popular en francès. És la quarta obra més venuda de tots els temps i, fins ara, s’ha publicat en més de 180 idiomes”.

Amb aquests antecedents, la companyia La Perla 29 i la factoria Àngel Llàcer-Manu Guix -que s’han convertit en el rei Mides del teatre perquè el que toquen ho converteixen en or- es van atrevir l’any passat a convertir l’obra humanista en un musical. L’èxit va ser rotund. Més de 50.000 espectadors la van veure al teatre Barts de Barcelona i a la gira que van fer a partir del 6 d’abril.

Ara acaba de començar la segona temporada. Es va iniciar el 4 de desembre altre cop al teatre Barts de Barcelona, on s’estarà en cartellera fins al 31 de gener. Hi ha novetats, com ara el personatge de l’aviador, que Àngel Llàcer comparteix aquesta temporada amb l’actor Ivan Labanda. Algunes imatges de l’escenografia, basada en mappings, i que tant de color i modernitat aporten a l’obra, també són noves. La resta, igual, perquè l’obra era tan perfecta que poca cosa calia canviar-ne. Ja ho diuen, que quan una cosa funciona...

Viatge iniciàtic

El cas és que l’espectador, petit i gran, perquè l’obra és de les més capaces de convèncer tots els públics, segueix el viatge iniciàtic del protagonista, el Petit Príncep, el nen que vol descobrir el món, que hi té un interès infinit, però que a mesura que ho fa es va trobant amb una realitat descoratjadora. I tot plegat ho fa mentre va cantant amb una música molt ben trobada, que, hores després del musical, encara es taral·leja. La peça Vaig aprendre, cantada per Àngel Llàcer-Ivan Labanda (segons els dies de la funció), és de les que no s’obliden: “Tots tenim un Petit Príncep a dins; només cal voler-lo sentir; allà vaig aprendre que l’essencial és invisible als ulls”, canten.

Una altra de les escenes memorables és la que relata l’amistat que estableix el Petit Príncep amb la guineu. Antoine de Saint-Exupéry, al llibre, escrivia, a través d’aquesta amistat, què era l’educació. A l’escenari del Barts, els dos personatges ho relaten cantant. “És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important”, li diu la guineu al Petit Príncep, que rebla el clau dient-li: “Els homes han oblidat aquesta veritat; tu no l’has d’oblidat. Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa”. Canvieu “domesticar” per “educar” per entendre que la guineu està donant una lliçó magistral.

La guineu, domesticada pel Petit Príncep, li assegura que a partir de llavors sempre que vegi un camp de blat, de color daurat, li farà pensar per sempre més en ell, dibuixat i representat amb cabells rossos. “Només es coneixen les coses que es domestiquen. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. [...] Si vols un amic, domestica’m”.

Amb aquestes sentències, que els més menuts segueixen atents, el musical va avançant fins al final. Tot plegat en una hora i quinze minuts, que es fa curta, ben curta. La temporada passada el musical va arribar a prorrogar fins a dues vegades les funcions. Aquesta temporada tot apunta que passarà exactament igual.