Es tracta de ser allà, a la plaça Marquès de Camps a les set. Perquè si hi arribes més tard ja està plena i el nen no veu res. El que passa és que a última hora, sempre a última hora, t'adones que no has pensat en allò que et van encarregar i has de marxar escopetejat amb alguna excusa estúpida improvisada sobre la marxa. I com que vas a misses dites passa el que ha de passar, que no ho trobes però et diuen que potser n'hi ha en una botiga que, curiosament, és a l'altra punta de la ciutat i que potser allà ho trobes. I sí, ho trobes, però a preu d'or, però no està la cosa per regatejar o sigui que treus la Visa i reses perquè no surti una mà del datàfon i t'agafi pel ganyot per gastar més del que tens. I quan arribes amb els deures fets et trobes la dona i el nen de morros perquè cada any fas igual. Però els morros no duren gaire perquè és la nit de Reis i aviat ja esteu de bon humor mirant de fer-vos un foradet entre la gent que porta una bona estona gelant-se els peus i el nas. I just quan l'heu trobat, noteu que us piquen a l'esquena i allà els teniu, com cada any, fidels a la tradició.
Són tan nadalencs com el tió o els patges, com el pessebre o els llumets dels carrers. Són la parella antipàtica rebentacavalcades. Voregen els cinquanta-cinc anys i van mudats com si sortissin de missa. Fan cara de portar dues hores i mitja al mateix lloc i de manera ben impertinent et diuen que fotis el camp del seu davant, perquè no veuen res. Fan molta ràbia perquè no porten cap criatura, cosa gens estranya tenint en compte la mala llet que gasten, i perquè se'ls en refot que tu vagis amb un nen petit amb un fanalet i amb moltes ganes de cantar la cançó dels Reis. Què coi!, ells eren allà abans i no et donaran ni un centímetre del seu espai per molta canalla que portis. Es quedaran palplantats, amb cara de pomes agres, sense cantar res, fotent cops de cul als pobres infants que gosen treure el nasset per veure ni que sigui de reüll algun dels tres Reis. Són tan entranyables que es mereixen rebre el regal més preuat de la cavalcada. I per això jo sempre que puc hi ajudo, i si el rei blanc i el ros no encerten a fotre'ls un cop de caramel al mig del cap, aprofito quan arriba el torn del rei negre per treure de la butxaca tots els que he arreplegat i rematar-los per darrere amb tota la joia del món. Què us he de dir, sóc així, l'esperit nadalenc sempre pot amb mi.
