El que passa al pati

He treballat de periodista i de professor. En els dos oficis m'ha estat vital disposar del màxim d'informació. La informació et dóna poder i recursos. Per això sempre que puc faig estudi de camp i no perdo detall del que es cou a l'aula. Al pati també és important fer-ho. No pots entendre què passa entre els alumnes fins que no els has vist interactuant a l'hora de l'esbarjo. Al pati estan tots barrejats i per això observar-los és molt interessant. A vegades només hi trobes problemes, i un professor de guàrdia, a mig matí, el que realment necessita és fer un cafè i un entrepà a la cantina i desconnectar.

Les pitjors baralles normalment es couen en aquests minuts d'esverament col·lectiu. També són els moments més feliços per a aquells que acadèmicament no pretenen fer res de res i que simplement vénen al centre a fer vida social i xutar una pilota. Per contra, al pati he vist alumnes brillants molt avorrits i fora de lloc, en alguns casos perquè no els agrada jugar a res o tenen pocs amics. Es mengen l'entrepà, solitaris i pensant, suposo, en les seves coses, esperant que soni la campana per tornar a dins.

Al pati alguns intenten fumar d'amagat. També apareixen exalumnes que s'acosten a la tanca per vendre droga. En ocasions ho aconsegueixen. Fins i tot he vist alumnes expulsats d'altres centres que, no saps com, han entrat al teu pati. O, el més surrealista, un dia un parell de lladres de cotxes es van amagar en un racó del pati perquè els perseguien.

Relacions socials

Ara que volen posar de moda els aprenentatges per competències, em fa gràcia comprovar que si d'alguna cosa van sobrats els alumnes que tracto és de relacions socials i coneixements pràctics. Potser els falta molta educació, d'aquella que haurien d'estar aprenent a casa, però si la majoria vénen és per trobar-se amb els amics i passar-s'ho bé amb les seves històries. Malauradament els hem de recordar aquestes competències cada dia, i és un temps que perdem per aprendre altres conceptes més acadèmics i igual de bàsics. Per a molts la felicitat és al pati, i creuen que a l'aula intentem amargar-los per obligació. Sé que és difícil encomanar interès pel que aparentment és inútil als ulls pragmàtics d'un adolescent, però el temps sempre ha donat la raó als professors.