A propòsit de Baltimore
Parlo amb el meu amic Benet d’aquesta mare de Baltimore que va reconèixer el seu fill mentre veia, en directe, les imatges de l’enfrontament d’una colla de manifestants amb la policia, i va decidir anar-lo a rescatar i enviar-lo cap a casa a empentes i clatellades. Als EUA ja l’han batejada com la “mare de l’any”, i aquí com la “mare coratge”.
Tant la mare com el noi tenien les seves raons, ell per manifestar-se i ella per protegir-lo de la violència amb què la policia mira de resoldre els problemes en aquella ciutat. Els entenc a tots dos, i la veritat és que la sorprenent combinació de manifestant radical i mare protectora em va fer riure i em va fer sentir una simpatia repartida a parts iguals entre la mare protectora i el fill acollonit. En Benet és més radical que jo. És un entusiasta d’aquesta dona. Em diu que el que no va aconseguir la policia amb les seves porres i gasos lacrimògens ho va aconseguir ella amb quatre crits i quatre clatellots. “Suposo que des de la correcció política -em diu en Benet- hauria de pensar que la mare va fer mal fet d’avergonyir un noi que lluitava per una causa justa. Però no és el que penso. A mi m’interessa el gest espontani, natural, d’una dona que es preocupa pels seus cadells”.
Vídeo educatiu per als pares
I de seguida em confessa una raó més profunda de la seva admiració per la bona dona: “Ja ens aniria bé, als professors, que de tant en tant entrés una mare a l’aula i li clavés una clatellada al fill que no para de tocar la bateria amb dos bols, al que fa sorollets amb la boca pel plaer d’empipar, o a l’alumne ja més gran, de batxillerat, que menteix descaradament i diu que si ha descrit tan bé els esdeveniments principals de la Revolució Francesa i ara no els sap repetir no és perquè hagi copiat l’examen, sinó perquè tot el que estudia per superar una prova ho oblida l’endemà”.
Li dic que aquesta vegada no podré fer servir les seves opinions en aquesta columna. Si ho fes, segur que rebria unes quantes crítiques de mestres i professors, perquè les bufetades mai no resolen res. Més aviat al contrari. Tant que es diu que els pares no respecten els profes, la batalleta potser comença una mica abans, amb el respecte als pares, i aquesta mare aconsegueix que el seu fill la respecti. Però potser no cal que els pares entrin a classe a escridassar els seus fills, li dic.
