MÒNICA LÓPEZ FERRADO

Els petits filòsofs. Per què pregunten tant?

Els petits filòsofs
 Per què pregunten tant ? / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

Preguntar-se coses és una porta oberta al coneixement. I a la supervivència. Des de ben petites, les criatures s'aproximen al món demanant-se per què avui es veu la lluna i ahir no, què és aquella taca negra que hi ha a terra i que els segueix (l'ombra) o per què avui cal anar a l'escola i demà no. Només així poden entendre el món que els ha tocat viure. Hi ha preguntes a les quals n'hi ha que han dedicat tota una vida per respondre-les. Algunes encara no tenen resposta. Si no fos per la curiositat, el món no es mouria. Per això, estimular els nens a fer-se preguntes i a raonar les respostes suposa preparar-los per a la vida, formar ciutadans crítics i independents. Les preguntes dels petits filòsofs s'han de cultivar, mai negligir-se.

Curiositat

Els més petits es fan preguntes més immediates. Comencen amb preguntes simples: què es això?, com es diu allò? Són les primeres preguntes més repetides. Després, a mesura que es fan més grans, comencen a aparèixer interrogants més filosòfics: d'on vinc?, fins quan vivim?, com es fa l'aigua? Plantejar preguntes complexes significa ser conscient de com és de complex el món en què es viu. Des de preguntes com "Què és el melic?", fins a "D'on surten les estrelles?"

La curiositat infantil és bàsica per aprendre. És la dimensió emocional que motiva l'exploració i l'aprenentatge. I, de fet, és l'eina més valuosa per als mestres, i els pares l'han d'educar. Qui no es fa preguntes, no aprèn. L'adult que no empeny els nens a buscar respostes, perd una oportunitat fantàstica.

Va ser cap als anys 90 quan George Loewenstein, un investigador de la Universitat de Carnegie Mellon, va desenvolupar la teoria de la curiositat. Apareix quan el cervell necessita omplir un forat entre el que sap i el que no sap. L'aparició d'aquest forat genera una reacció emocional: posa en marxa la sensació de necessitar satisfer aquest interrogant.

Més recentment, un altre investigador, Colin Camerer, del Caltech Institute, ha pogut estudiar la curiositat en el cervell dels estudiants. Han vist que satisfer la curiositat posa en marxa un mecanisme complex, semblant al que s'engega amb un bon menjar, amb l'enamorament o escoltant música. És a dir, que posa en marxa la motivació d'una bona recompensa: la satisfacció de trobar respostes. No cultivar la curiositat dels infants porta a la desmotivació. Alimentar-la, crear un entorn on fer-se preguntes, és la millor manera de motivar els nens.

Aprendre filosofant

Per a l'escola pública Fructuós Gelabert, de Barcelona, la curiositat és l'Eina (en majúscula). Fer que les criatures es plantegin les seves preguntes i trobin les respostes forma part indestriable del seu mètode d'aprenentatge. "La idea és que creiem que l'ensenyament s'ha centrat massa en una escola de certeses, que dóna coneixements tancats. Se li ha dit al nen: això és el saber i tu l'aprens. Però l'aprenentatge ha de ser un model basat en el fet d'interrogar-se sobre les coses", explica Joan Domènech, director de l'escola. "Els nens tenen una curiositat natural i l'ensenyament ha de consolidar-la. La pregunta és el fil del qual han d'estirar per ampliar el seu coneixement, millorar-lo i ampliar-lo. Quan fas bullir l'olla a l'aula surten moltes preguntes", afegeix.

Per conduir els petits filòsofs, però, cal mètode. "Si el nen no es fa preguntes és impossible que aprengui i s'impliqui en l'aprenentatge. D'una altra manera, el seu aprenentatge serà mecànic, no entendrà el funcionament o el per què de les coses", diu Domènech. En aquest sentit, la tasca del professor, entre d'altres, és crear un clima per què es facin preguntes rellevants sobre les coses que estan aprenent.

Al centre on treballa Domènech no es fan servir llibres. Es prepara cada unitat amb materials diversos, proposant activitats que conviden les criatures a plantejar-se qüestions per acabar trobant les respostes. Per exemple, ara treballen les mesures. Entre altres activitats, se'ls proposa enrajolar ells mateixos un terra. Aquesta activitat permet a les criatures aprendre les diferents unitats de mesura. Però és que, a més, fruit del diàleg continu, arriben a plantejar-se preguntes que van més enllà de l'activitat: es pot mesurar tot? L'amistat, per exemple, ¿la podem mesurar?

Acostar-se al món

De la capacitat de les criatures per formular preguntes en dependrà la seva manera d'acostar-se al món en un futur. "Aprendre a fer-se preguntes també és un aprenentatge", reitera Domènech. "Quan fas una bona pregunta, formules un dubte complex i, en certa manera, encamines la resposta. Per això nosaltres treballem molt la interrogació, la recerca i l'argumentació", afegeix el director de l'escola Fructuós Gelabert. Ara bé, sovint, per obtenir aquesta argumentació també cal saber escoltar els altres, perquè es pot estar equivocat. Això també forma part de l'aprenentatge de les criatures. També pot passar que amb el que un mateix ha esbrinat no s'obtingui la resposta completa del que es preguntava. O que les idees dels altres ens donin pistes per seguir un camí que ens porti al que estem buscant. O que ens n'obri altres de nous. Atenent aquest plantejament, a l'escola Fructuós Gelabert les preguntes es treballen a classe, per cultivar el diàleg. Perquè "per tenir respostes també has d'escoltar els altres", conclou.