Quan un té més ganes de sexe que l'altre

Nova YorkLa Frances i la seva dona porten juntes més de 40 anys i al principi de la seva relació no es podien treure les mans de sobre. Llavors van arribar tres fills i una sèrie de problemes de salut (amb medicació associada) que, a poc a poc, van començar a erosionar la libido de la seva dona. "El seu interès simplement va desaparèixer", diu Frances, de 61 anys, que demana no ser identificada pel cognom per respecte a la privacitat de la seva esposa. "El que havia sigut un cop a la setmana va disminuir fins a un cop al mes i, després, potser un cop a l'any. Llavors, en algun moment, simplement es va acabar". Ja fa deu anys que la parella viu una sequera sexual. Estima la seva dona i diu que el seu matrimoni és "fort". Però també troba a faltar el sexe compartit. "Em trobo que fantasiejo amb tothom qui conec i em sento culpable per aquests pensaments", diu.

Recentment, el New York Times va preguntar als seus lectors per les diferències en la libido i més de 1.200 persones van compartir les seves històries personals. També hem parlat amb terapeutes de parella i investigadors que asseguren que les discrepàncies en el desig sexual són habituals, fins al punt de ser gairebé inevitables en les relacions llargues. De fet, les diferències en el desig són una de les principals raons per les quals una parella acut a teràpia. "M'inclino a dir que això passa en gairebé totes les parelles, sigui de tant en tant o permanentment", diu Lauren Fogel Mercy, psicòloga, terapeuta de parella i coautora del llibre Desire: An inclusive guide to navigating libido differences in relationships.

Molts factors poden influir en la libido: dinàmiques interpersonals, salut mental i física o els missatges socials sobre sexualitat que rebem durant la infància i l'adolescència. La llista és llarga i rarament hi ha solucions fàcils. Però Fogel Mercy i altres experts coincideixen que augmentar la comunicació podria ajudar les parelles a tancar les bretxes en el desig sexual.

Centra't en millorar la comunicació i no en intentar igualar les vostres libidos

Quan veu parelles amb diferències de libido, Elisabeth Gordon, psiquiatra i terapeuta de parella, no se centra en reduir el desig sexual d'un membre de la parella i augmentar el de l'altre. Per contra, ella els ajuda a comprendre l'origen d'aquestes diferències –que podria ser qualsevol cosa, des de preocupacions sobre la relació de parella fins a estrès laboral– i, sobretot, a parlar-ne. "Ho dic un cop i un altre, però el més important que podem fer és millorar la comunicació", diu Gordon. "La comunicació és la base de la salut sexual", afegeix.

Joel, de 40 anys, i la seva esposa durant 12 anys han batallat amb el sexe durant gran part del seu matrimoni. La parella ve d'entorns rígids: la família d'ell era religiosa i la d'ella tendia a evitar les qüestions emocionals. Ell és qui té més desig i sovint no troba les paraules per compartir la seva frustració. "No vull sentir-me necessitat", diu el Joel, que també prefereix amagar el seu cognom per protegir la seva privacitat. "I al mateix temps, vull expressar com és d'important això per a mi". Diu que pot ser "solitari" i "confús" sentir a vegades que a la teva parella ja no l'atraus.

Gordon recorda els principis bàsics d'una bona comunicació, com ara reservar un temps per parlar que no sigui al final d'un dia llarg o quan s'està fent múltiples tasques o parlar-ne en un espai còmode, com ara un sopar tranquil o durant una passejada. Kristen Mark, professora a l'Institut de Salut Sexual i Gènere de la Universitat de Minnesota, recomana utilitzar frases en primera persona, ja que pot resultar més amable i pot frenar actituds defensives. Per exemple: "Últimament, no tinc gaire desig sexual perquè estic cansada" o "Vull sentir-me més a prop teu, tinguem o no relacions sexuals". També aconsella provar amb el "mètode sandvitx": compartir una petició o una crítica entre dos compliments.

Identifica moments íntims dins i fora de l'habitació

Els terapeutes de parella conviden les parelles a expandir els seus anomenats guions sexuals. És a dir, idees a les quals sovint la gent s'aferra sobre com "hauria" de ser la seva intimitat sexual i com "hauria" de desenvolupar-se. "El que importa és que es reservi temps per a la intimitat, sigui el que sigui el que això significa per a cada persona", va dir Gordon.

La majoria de gent mai ha pensat sobre què obtenen del sexe, explica Mark. És plaer físic? Diversió? Alliberament emocional o connexió? "Pregunta-t'ho a tu mateix, i després tracta de pensar altres formes, a més del sexe, en què tu i la teva parella podríeu satisfer almenys alguna d'aquestes necessitats", diu.

El sexe dona al Jack, de 23 anys, i al seu xicot intimitat emocional, diu, però no n'estan tenint tan sovint com li agradaria a la seva parella. El Jack ha lidiat amb problemes de salut mental que han repercutit en el seu desig sexual. Per això, ell i el seu xicot han buscat altres maneres de fomentar la intimitat que obtenen del sexe. "Coses tan innocents com abraçar-se o agafar-se les mans o recolzar-nos l'un en l'altre mentre cuinem són importants, tot i que no sempre és sexual", diu el Jack.

Malgrat aquests moments de connexió, la seva parella encara se sent ferida i el Jack sovint sent que falla. Però trobar moments íntims sense necessitat de ser sexuals ha ajudat "a combatre algunes de les frustracions", diu.

Ser obert amb els diferents tipus de desig

Generalment, diu Fogel Mersy, es pensa que hi ha dos tipus de desig sexual: espontani i receptiu. El desig espontani apareix de cop, molt semblant al que veiem a les pel·lícules o la televisió. El desig com a resposta apareix com a reacció a l'excitació física a través de qualsevol dels cinc sentits, com un tacte agradable o una atracció visual. Pot succeir ràpidament o pot portar algun temps. "La gent tendeix a passar per alt els beneficis del desig receptiu", opina Fogel Mersy. "Si no se li ensenya a la gent que hi ha diferents tipus de desig sexual, molts poden sentir-se malament", diu Jennifer Vencill, psicòloga, terapeuta sexual i coautora amb Fogel Mersy del llibre Desire.

Busca ajuda externa

Els terapeutes sexuals poden ser un recurs molt valuós i, sovint, infrautilitzat per parelles amb libidos no coincidents. Si el desequilibri del desig està provocant baralles o distanciament en la relació, es pot considerar la possibilitat de rebre teràpia de parella. Si hi ha qüestions de salut que estan afectant la libido, com dolor associat amb les relacions sexuals, disfunció erèctil o baix desig a causa de certs medicaments, cal consultar amb un metge especialista.

Gran part de la feina que realitzen els terapeutes sexuals se centra en ajustar les expectatives dels seus pacients i normalitzar les seves experiències, diu Gordon. "Volem que entenguin que les discrepàncies en el desig són extremadament comuns, normals, i que es poden treballar".

Copyright The New York Times