Ser pare i mare implica una superioritat asimètrica. Els fills han de reconèixer que estan davant d'una persona que està per damunt d'ells, entre altres coses perquè els cuida emocionalment i té més coneixements i maduresa. Alhora els fills han de veure una exemplaritat en la manera de fer i de dir dels seus pares, perquè estan en procés de formació, i aquest exemple els ajuda a forjar-se com a persones.
Ara bé, segons sosté el professor del departament de ciències socials d'Esade Àngel Castiñeira, la proximitat debilita l'autoritat, i això vol dir que el dia a dia pot fer perdre el punt de distància necessari perquè hi hagi autoritat. "Si abans els fills parlaven de vostè als pares és perquè hi havia aquest distanciament que marcava l'autoritat". I avui això no passa tant.
A més, quan s'arriba a l'adolescència l'autoritat dels pares es pot qüestionar, perquè la manera de construir-se la personalitat en aquest moment passa, precisament, per distanciar-se dels pares. "Després, quan siguin més grans, s'adonaran que s'assemblen cada vegada més als seus pares, però durant l'adolescència rebutjaran tot el que provingui del pare o la mare". És un procés normal.
Per això pot ser important la figura d'un mentor, una persona pròxima a la família però amb reconeixement d'autoritat suficient perquè l'adolescent el pugui reconèixer i pugui acceptar els seus consells. "Asseguro que funciona, perquè ho he comprovat", diu Castiñeira. És la manera que el jove trobi una altra opinió d'un tema que a casa s'ha discutit, perquè pugui continuar la discussió amb un altre adult, proper, però amb l'autoritat que confereix el distanciament que no tenen dels pares. "És l'anomenat mentoring ", precisa Castiñeira.
Per entendre el concepte de mentoring , el professor d'Esade recorda que Mentor era l'amic a qui Ulisses va confiar la cura del seu fill, Telèmac, quan va marxar a la guerra de Troia. "És un desdoblament de la figura de referència de l'autoritat dels pares, que es complementa".
