A veure en què us els gasteu
Estic convençut que el millor que es podria fer per la llengua i la cultura del país seria imitar els danesos i crear una institució dedicada a la promoció de la producció audiovisual amb un pressupost com el d'aquell país, de 80 milions d'euros, en lloc dels 15 que hi destinem. La raó és ben senzilla: necessitem que el públic més jove connecti amb productes en català, i que s'hi sentin atrets els qui no el tenen com a llengua habitual. Els danesos, amb una llengua molt menys amenaçada que la nostra, ho han fet per raons semblants: promoure una llengua minoritària, prestigiar-la, i no cedir davant de l'abassegador domini de l'anglès en el món audiovisual.
Una mesura com aquesta modificaria l'oferta d'una forma important. Mentre no arriba –i no arribarà, perquè no hi ha ambició–, els governs es dediquen més aviat a afavorir la demanda, com farà el govern d'Espanya amb el bonus cultural per als joves que facin 18 anys. Em sembla una proposta fantàstica, i no penso criticar-la. I menys ara, que ja s'ha aclarit que els toros i d'altres bestieses en queden fora. Modificar l'oferta seria molt millor, però incentivar el consum no està gens malament. I em sorprèn la quantitat de 400 € que es proposa. Els nostres fills de 18 anys poden estar ben contents, perquè amb 400 € es pot, per exemple, mirar quinze bones pel·lícules, comprar cinc llibres importants, anar a cinc bons concerts i veure cinc espectacles de teatre o de dansa. Ben poca gent consumeix tanta cultura.
La mitjana de la despesa en cultura, a Catalunya, és d'uns 300 € anuals per persona, i això inclou la compra d'ordinadors i altres aparells audiovisuals. Mireu l'anuari estadístic. Fem pena. Els catalans no som, ni de lluny, més cultes o més consumidors de cultura que els espanyols. La gent amb prou feines llegeix un o dos llibres a l'any (si busqueu a la xarxa, veureu que les xifres ballen, ben disfressades). El bonus no canviarà els hàbits culturals dels nostres joves. S'interessaran de cop pel teatre de text? Per la poesia? No està gens clar que, amb el bonus, només es consumeixin productes intel·lectualment interessants. Ja hi ha l'experiència de França i d'Itàlia, i hem pogut veure com el gruix de la despesa se n'ha anat al cinema comercial o als manga. Però com que seria impossible dissenyar un bonus al gust de tothom, benvinguts aquests 400 €, que beneficiaran prop de mig milió de joves entre els quals també hi ha els que, amb pocs recursos, ja van al teatre i llegeixen llibres importants.
