De llombrígols, crestes i gorres
En Benet em comenta que, al seu institut, hi ha una norma curiosa sobre la vestimenta dels alumnes: a classe, no es pot anar amb una gorra. Certament, resulta curiós. Als nostres instituts -i en bona part de les escoles privades del país- els professors ens estem de fer cap mena d’observació als alumnes sobre la seva vestimenta. Diguem que els deixem construir la seva identitat i exhibir-la a les aules. I diguem, també, que això que sembla tan progressista també té els seus inconvenients.
D’entrada, tanta diversitat resulta divertida. Als anys setanta, per exemple, només hi havia una vestimenta més o menys formal, i una de més o menys inspirada en el món hippie. Ara tenim alumnes que vénen amb talons, pantalons breus i camises amb els botons tibants, a punt de rebentar, i alumnes amb xador i faldilla fins als peus. Tenim nois amb samarretes de color rosa, plenes de forats, com si els haguessin metrallat, i nois amb polos blancs i pantalons de pinces, com si vinguessin del golf. Les noies poden anar ensenyant el llombrígol o dur uns pantalons curtíssims amb les butxaques per fora, i els nois es poden presentar amb samarretes mínimes a les quals han amputat les espatlles. Com que, quan seuen, els nostres adolescents perden bona part de les seves possibilitats expressives, han de concentrar l’exhibició de la diferència en els pentinats, i també aquí aconsegueixen mostrar la seva singularitat, d’acord amb el bon gust o el mal gust de cadascú.
En efecte, resulta curiós que a l’institut d’en Benet, atès el panorama, estiguin prohibides les gorres. Però jo li dic que em sembla bé. Per què? Doncs perquè l’exhibició de la diversitat mitjançant la vestimenta també té els seus problemes. Els recursos de cada família i les diferències de classe s’exhibeixen també sense límits, i això ja no té tanta gràcia. I mentre no ens decidim, perquè els uniformes tampoc ens acaben d’agradar, resulta interessant deixar clar que els professors encara tenim l’autoritat. Ni que sigui prohibint la gorreta d’una manera arbitrària. A més, què caram, la prohibició de la gorreta permet un debat interessant sobre els tabús i les prohibicions. Hi ha llocs on els adolescents van despullats -els nois amb una funda de colors al penis-, i hi ha llocs on van com volen, però amb gorra a classe no.
