29/08/2020

La tornada

2 min

L’estiu més atípic de la nostra vida se’ns està acabant. Amb la xafogor encara fent-nos suar la gota per la pell recremada, acabem d’agafar un avió mig buit amb destinació a Luton. De fet, teníem encara uns dies més de vacances a Catalunya però la suma de la quarantena que ens ha regalat Boris Johnson i l’inici de l’escola del Lluc a principis de setembre ha provocat aquesta tornada prematura i una mica sobtada.

Ahir al vespre, això sí, vam acomiadar les terres tarragonines com calia, sopant a la fresca del passeig d’Altafulla, amb les ones gronxant-nos les orelles i el gel sanitari lubricant-nos les mans. Va ser bonic, sobretot perquè a l’hora del cafè el nostre adolescent enyoradís i nostàlgic va poder anar tot sol a mullar-se els peus i acomiadar-se d’aquest mes feixuc i mandrós en el qual ha fet més vida social que en tota la resta de l’any.

Ara, mentre escric això, estem sobrevolant el canal de la Mànega, amb una mascareta als morros que almenys ens escalfa les galtes castigades per un aire condicionat polar, cortesia d’Easyjet. I em sap una mica de greu dir-ho, però he de reconèixer que tinc ganes de casa. Potser és perquè ja m’estic tornant mig anglès, però tanta canícula mediterrània em supera. Aquesta calor tan enganxosa que se m’aferra al cos i em fa suar com una truja, aquests esforços per apaivagar els fogots amb canyes ben gelades o amb remullades a dojo a la piscina, ha pogut amb mi. Soc ben conscient que d’aquí quatre dies tornaré a rondinar pel mal temps i per la grisor del cel, però ara mateix tinc moltes ganes de sentir la pluja sota el sostre de vidre de l’estudi i poder-me posar una flassada al llit arraulint-me cofoi a la meva parella.

L’única cosa que m’amoïna és el dubte de saber quan podrem tornar, el neguit d’aquesta amenaça contínua d’un nou confinament. Esperem que no sigui així. I, per si de cas, he facturat una maleta sencera que és ben bé una rèplica en miniatura d’un colmado de poble: fuets de totes les mides, anxoves de l’Escala, sobrassada menorquina, olives arbequines que m’acabaré en dos dies, vi del país i fins i tot una garrafa d’oli d’oliva denominació Siurana. Sí, ja sé que no és gaire glamurós, però per molt bé que ens trobem a Anglaterra hi ha certes coses que encara trobem a faltar.

stats