Pensar amb les mans
El títol l’he agafat prestat d’un debat que organitza la Fundació El Llindar per a la setmana vinent i les reflexions provenen d’una trobada que van fer per inaugurar un garage lab en què proposaven passar de l’aula al “garatge”. Una proposta per crear noves oportunitats educatives per als joves rebotats del sistema escolar a partir de les dimensions digitals. Una proposta que un jove resumia així: “A l’escola tot era llegir; en paper o en una pantalla, però tot era llegir. Aquí no”. Una pràctica educativa que es desenvolupa enmig d’impressores 3D, màquines làser i ordinadors diversos. L’univers digital passa així a convertir-se en un nou context d’aprenentatge i, aplicat amb voluntat educativa i recursos, pot servir per trencar la dinàmica que porta un grup significatiu d’adolescents a considerar que no val la pena continuar aprenent. Podríem dir que la digitalització salva a qui l’academicisme analògic condemna.
No. No es tracta de planificar noves manualitats ni d’una versió atractiva de la tecnologia de l’ESO. Les noves oportunitats suposen crear, expressar, dissenyar, planificar, escriure amb llenguatges que l’ordinador entengui, produir objectes, veure resultats, etc. L’experiència final és simple: recuperen les ganes de descobrir, comproven que són competents per crear i produir i, pel mig, descobreixen que necessiten saber.
En un llibre sobre l’ofici de mestre publicat aquests dies recordava que durant molts anys havia treballat perquè a la formació professional els nois que arrossegaven dificultats escolars i als quals es negava el pensament formal, abstracte o deductiu al no dominar el llenguatge o els raonaments matemàtics, poguessin aprendre a raonar manipulant. Desmuntant motors arribaven a descobrir-ne el funcionament, les seqüències abstractes de la mecànica. Ara, el món digital, en línia, en xarxa, permet fer tot això sense llimes ni claus angleses. Avui, els nois atrapats en les dificultats acadèmiques poden imaginar, dissenyar, fer funcionar, programar... i sense fer bona lletra. Tenen a l’abast un nou territori manipulatiu on senten que poden aprendre, que tenen qualitats per aprendre. Moltes de les seves estratègies de supervivència que ells generen fora del marc escolar poden esdevenir escolars mitjançant la realitat digital. Pensar amb el dit que prem enter.