Sobre la diversitat a l’escola

Kant, tan seriós, tan dens, afirmava que els éssers humans som el resultat de l’educació que hem rebut. Per tant, podem deduir de la seva afirmació que la qualitat de les experiències que vivim és molt rellevant a l’hora de construir la nostra humanitat comuna. Vivim dies de portes obertes a les escoles, i això vol dir que podem entrar-hi i acostar-nos a experiències concretes. Les famílies és molt probable que les valorin a partir de dues preguntes. La primera: com s’estableix l’accés al coneixement? La segona: ¿en quin context es produeix aquest accés? El to de cada centre educatiu es pot valorar a partir de la resposta que doni a aquests dos interrogants. Es pot posar l’èmfasi en allò que s’ha de saber o en la mateixa necessitat de saber; es pot apostar per un context en què es consideri l’altre com una extensió del jo, o bé com algú que amb la seva presència interroga el meu jo.

Hi ha qui creu que l’escola no pensa en el demà quan accentua més el com s’aprèn que el què s’aprèn; en la mateixa línia, hi ha qui considera que un context en què predomina la diversitat (sigui de llengües, de cultures o de situació social) distreu dels aprenentatges bàsics que s’han d’adquirir. Nosaltres, davant d’aquesta disjuntiva, no optem per la possessió, sinó per la disposició. Hem d’ensenyar continguts, però aquest ensenyament no pot ofegar una disposició d’obertura cap a la necessitat de saber; hem d’entendre l’altre no com un altre jo, sinó com algú que té valor justament perquè em descentra, perquè em desplaça del meu jo i eixampla la meva capacitat de construir una vida. És una necessitat de magnitud gegantina convertir cada centre escolar en un escenari on la paraula circuli per tractar sobre els temes del món i sobre la nostra manera de ser i d’estar en el món. I fer-ho tot plegat amb el convenciment que no arribarem mai a tenir l’última paraula sobre res, perquè el discurs, com qualsevol obra clàssica, sempre resta obert a noves interpretacions.

Kant quedava curt si entenia que l’educació té data de caducitat. L’educació, com l’experiència, no té un final, no té un tancament. És sempre obertura, perquè és disposició cap a... Tant de bo que les escoles, quan obrin les portes, mostrin obertura en relació al saber i a la convivència. Tant de bo que mostrin una manera intel·ligent de concebre’s.