Selectivitat o exclusivitat?

Us explico la meva Teoria de la Calaixera: la humanitat sempre procura classificar els coneixements, com quan posem peces de roba en una calaixera. I quan troba una peça nova inclassificable, no pot parar fins a remodelar la calaixera, barallar-se amb els partidaris d'altres distribucions… i traslladar al sistema educatiu obligatori el moble nou, que caldrà afegir en els materials de classe, i aprendre, i incloure en els exàmens.

A castellà ha passat amb la calaixera de les categories gramaticals: noms, determinants, adjectius, verbs, pronoms, adverbis, preposicions, conjuncions… i les interjeccions ("Ah!" "Oh!" "Ai!") van quedar-ne fora una temporada (una mica com Plutó, que de vegades està al calaix "Planetes" i de vegades al de "Planetes Nans"). Així, incloure-les podia estar bé o malament depenent de l'any!

A la PAU de castellà 2022 hi havia aquesta pregunta: "Escriba una secuencia gramatical de no más de veinte palabras que contenga, al menos, los cuatro elementos siguientes: un adverbio demostrativo, un verbo modal, un adverbio de foco y un complemento agente […] La secuencia puede contener oraciones subordinadas, pero no coordinadas ni yuxtapuestas". Em recorda una mica aquelles receptes de Cuines que demanen ous, farina, cua de Drac de Komodo, molsa del Japó dessecada, brou de centaure i un polsim de banya d'unicorn, i s'han de fer en un forn solar en safata ceràmica de fang de l'Atlàntida.

Aquestes classificacions dels adverbis ("de foco") són calaixos que avui hi són i demà ves a saber. I no és que l'examen fos especialment difícil, ni aquesta pregunta definitiva (valia 1 punt), però em fa l'efecte que és una pregunta posada per algú molt universitari, enamorat de l'última calaixera, algú que no vol que resulti massa fàcil treure un 10. No m'estranya, perquè se'n diuen PAU (proves d'accés a la universitat), però en diem selectivitat. Potser perquè hi ha qui creu que cal seleccionar… Doncs deixem-ho clar, i així sabem a què juguem.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: a veure si d'una vegada deixem que mestres i professors de llengua puguin dedicar temps a fer que els alumnes llegeixin i escriguin amb gust i ganes i estimin la literatura i si es volen dedicar a la filologia, ja faran les seves pròpies calaixeres!