Revàlides inútils
Us recomano que visualitzeu un d’aquells reportatges que el director nord-americà Michael Moore va fer sobre l’èxit del sistema educatiu finlandès. Amb només deu minuts en tenim prou per treure conclusions ben clares.
En primer lloc, els nens no tenen deures. Així, fora de les hores lectives, tenen temps per estar amb la família, jugar, llegir o practicar esports. Segon: no passen més de vint hores a classe a la setmana. Tenen clar que per aprendre també s’han de relaxar, i que treballar constantment és contraproduent perquè deixen d’aprendre per només memoritzar. I en tercer lloc, Finlàndia no necessita saber quines són les millors escoles perquè totes són iguals i funcionen amb els mateixos recursos. Per llei totes són públiques i les diferents classes socials no tenen més remei que compartir aules. Per això a les famílies riques els interessa que els centres públics funcionin bé.
Un dels moments més interessants del reportatge és quan uns adolescents finlandesos que han estudiat als Estats Units critiquen el sistema americà d’exàmens de revàlida. De fet, tots els finlandesos entrevistats per al reportatge recomanen oblidar-se dels exàmens nacionals estandarditzats. Segons els mateixos docents, si només et centres en el temari de les proves, en realitat no els estàs ensenyant pràcticament res. En el cas dels americans, per preparar millor la prova han deixat de banda altres especialitats enriquidores com la música, l’art o la literatura.
Pel que fa a la meva experiència com a professor he de dir que amb les revàlides o proves competencials que fem aquí a quart d’ESO dediquem força hores a preparar-les i ens condicionen, més o menys, la configuració de la nostra programació didàctica. El govern central insisteix que vol aplicar la revàlida per obtenir el graduat, com si amb aquestes avaluacions externes el nivell educatiu millorés. No sembla gaire racional ni pedagògic plantejar als alumnes que es juguin l’esforç de quatre anys d’ESO aprovant un examen extern. Els passarà una mica com als interins, que també sabem què és això de jugar-nos-ho tot amb un examen de continguts, tot i l’experiència d’anys, si vols una plaça de funcionari.
