FORA DE CLASSE

Viatjar amb alumnes

D’aquí dues setmanes marxaré amb els alumnes de quart d’ESO a l’estranger. Durant tot l’any la coordinadora ho ha preparat minuciosament amb una agència de viatges i, tot i que val diners, amb diferents activitats els alumnes han pogut finançar bona part del cost del viatge. Fa pocs dies vam fer la reunió informativa davant dels pares. Vam dir-los on ens hostatjaríem i quines activitats faríem cada dia. Els tres professors que viatjarem amb ells vam deixar molt clar que l’objectiu era que tots ens ho passéssim molt bé i que ens quedés un gran record, però durant cinc dies nosaltres serem els absoluts responsables de les seves vides. Per això no volem cap sorpresa desagradable.

En altres viatges, amb altres alumnes, ja hem tingut problemes com quan, com qui juga, uns quants van furtar articles d’una botiga. Els van detenir i fins i tot els professors els van haver d’anar a recollir a la comissaria. Evidentment ja hi van els que s’ho han merescut al llarg del curs i, en principi, hi tenim plena confiança, però també és veritat que les temptacions de fer-ne alguna sempre hi són. En aquest tipus de viatges sempre hi ha la necessitat d’aprofitar-los en el vessant cultural, segurament ineludible segons on vagis, però totalment secundari per als alumnes. Els deixem ben clar que s’han de respectar els horaris de descans a l’hotel, ser curós amb l’entorn i la gent de la ciutat que visitarem, i que fumar i beure alcohol estarà prohibit perquè són menors. En tot cas, no ho poden fer en la nostra presència.

Mentre dius en veu alta aquestes normes saps, tot i així, que forma part del joc del gat i la rata. Tenim alumnes fumadors. En aquest sentit, un pare va plantejar el debat de si al seu fill li havia de comprar el tabac aquí perquè se l’endugués a la maleta o si algun adult, com per exemple els tres professors acompanyants, li podríem comprar a l’estranger. Davant de preguntes d’aquest tipus, sóc dels que pensen que si els alumnes han de sortir de nit després de sopar a l’hotel, millor que vagin amb nosaltres i almenys així ens controlem els uns als altres. Curiosament, de la meva època d’estudiant recordo que la direcció va expulsar el professor de matemàtiques perquè durant el viatge de final de curs va agafar un pet tan descomunal que l’endemà no va poder llevar-se per anar al museu.