Sigueu kumbaiàs... I amb orgull!

Amb motiu de la commemoració del 125è aniversari de les primeres colònies de vacances a Catalunya es va organitzar un acte al Palau de la Generalitat que es va tancar amb 'L’hora dels adeus'. El president Torra va piular sobre aquell moment i al cap de poca estona la piulada es va fer viral, i amb la difusió van arribar tot de respostes extremadament crítiques amb aquella imatge tan… kumbaià.

Crítiques sornegueres i despectives, que venien de la gent del he-he-hehi-hi-hi. Són aquells que abominen dels llibres que acaben bé i menystenen les pel·lícules que al seu entendre no tenen personatges prou foscos i ambigus. Hi ha una cançó d’esplai que retrata aquests personatges: 'El gripau blau', que diu, per exemple: “Vaig conèixer un gripau blau, un gripau blau, babau, que es creia ric, i tan bonic, que no tenia cap amic”.

A la gent del he-he-he hi-hi-hi els molesta molt que hi hagi kumbaiàs. Potser no saben d’on ve la paraula. En Xesco Boix, quan cantava la cançó, explicava que venia de l’anglès Come by here, pronunciat pels esclaus negres. La cançó demana l’ajuda de Déu perquè hi ha gent que pateix, gent malalta, gent que passa gana. És una cançó que diu que hem de ser sensibles a les necessitats dels menys afavorits. Els kumbaiàs són gent generosa, activa, compromesa, capaços de lluitar pacíficament per les seves causes. De fet, a la presó i a l’exili n’hi ha uns quants, de kumbaiàs. Pensant-ho bé, ja veig per què no els agrada a la gent del he-he-he hi-hi-hi…

Jo no he cantat mai a l’esplai el 'Kumbaià' (la nostra cançó era més aviat 'Fent camí', dels Esquirols), però em sento orgullós de ser kumbaià, esplaiero, xirucaire, i entenc molt bé l’emoció de 'L’hora dels adeus', perquè després d’un temps de lleure educatiu compartint-ho tot en alegre convivència, necessites dir que “no és un adeu per sempre, tan sols un adeu per un instant”.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: declaro el meu amor incondicional als esplais, els agrupaments, els casals, les colònies, les rutes i els campaments. Soc millor com a persona perquè soc kumbaià. I, gent del he-he-he hi-hi-hi, encara sou a temps d’afegir-vos a 'L’hora dels adeus', que ja ho diu la cançó: “L’anell que ens agermana ens fa més forts, ens fa més grans”!