Recarregar entusiasmes

La setmana vinent (primers dies de juliol) toca dedicar-se a renovar les il·lusions educatives. Comencen, arreu, les escoles d’estiu de mestres i professors. Tot just quan hauran quedat les aules buides i la memòria educativa encara estarà plena. Enmig del cansament professional de tots ells i elles, no deixen de surar rostres i paraules que recorden com algunes vides infantils i adolescents seran més humanes gràcies a haver-se trobat, a l’escola, amb els seus educadors. Ja descarregats d’infants, d’adolescents, i abans de lliurar-se al descans, toca carregar piles. Si més no, toca ordenar les raons d’educar, els motius de la condició de mestre i cercar noves formes, empentes i sentits per al curs vinent. Entre la classe i la platja toca passar primer per l’escola d’estiu.

Com que hauré de compartir algunes sessions, ja preparo el bagul dels arguments i emocions per reomplir entusiasmes. A l’Hospitalet hauré de convèncer sobre els vells i nous reptes d’educar enmig de la desigualtat i la complexitat canviants. La majoria dels ciutadans i ciutadanes, dels responsables polítics, són poc conscients del que significa educar persones que cada dia porten a classe motxilles vitals de contingut canviant (en bona part digital i virtual), amb pedres familiars pesants, raons fràgils per justificar el sentit de l’escola, futurs sense forats per al saber.

També hauré de fer comunitat educativa al Ripollès. Un any després dels atemptats, educadores i educadors, xocats, es pregunten sobre el sentit d’una escola que ha de seguir educant entre interrogants. La institució escolar encara no ho ha paït i la societat ho ha tapat. Altres esdeveniments d’aquest curs han fet que ho enviéssim al voral d’allò que ja no és important. Però hi és i, com ens recordava Phillippe Meirieu, en presentar el seu llibre 'Educar després dels atemptats' (Rosa Sensat), alguna raó vital haurem de posar en vides que passen per l’escola però acaben en el nihilisme. Entre un lloc i l’altre, a l’escola de Rosa Sensat dedicarem les reflexions a aparcar el sofisma de l’adoctrinament i a pensar què vol dir “educar per comprendre el món de manera crítica”.

Arriba la setmana en què tornem a descobrir junts les meravelles que fa l’escola. L’acabarem havent tornat a pensar com ha de ser l’escola que infants i adolescents necessitaran el curs vinent.