Concepte ‘bledes’
A casa, el concepte verdura i tot el que va associat al color verd en termes alimentaris és força reduït. Fa temps vaig renunciar a les guerres mundials i als drames sicilians a taula i vaig acceptar que la realitat era la que era, i que el concepte narinant casava bé amb el concepte digestió acceptable. És a dir, que vaig prevenir una úlcera d’estómac cultivada a base de discussions amb el mètode de servir una varietat curta de verdures no gaire políticament correcta. He dit varietat, que no vol dir quantitat de vegades. En això he estat i soc prou tossuda.
Per això, el dia que la major d’edat a càrrec (MEC) em va demanar que cuinéssim bledes no me’n vaig saber avenir i la meva cara de perplexitat era un poema homèric. Ella ni es va fixar en la meva cara, perquè va explicar, com si res, que al menjador escolar on treballa en serveixen, i ella se les menja... i ha descobert que li agraden!
En veure que comptava amb la seva complicitat vaig armar-me de valor i en vaig comprar, vaig consultar una recepta i les vaig cuinar i servir. Intuïa que els menors d’edat a càrrec (MEC) números 2 i 3 podien armar un motí, però a taula érem dos a dos i em sentia forta per sufocar-lo. No vaig ni anunciar-ho. Les vaig servir sense més explicació que un senzill “Avui, bledes”. El MEC número 2 no va dir ni piu i va començar a enforquillar. El MEC número 3 ja van ser figues d’un altre paner. Es va queixar, va bufar, va esbufegar, va fer un intent de basca, fins que el seu germà li va etzibar: “Apa, nen, ets un exagerat, només són bledes”. La MEC número 1 i jo vam mirar-nos com qui veu Han Solo descendint del cel on ara descansa després de la seva infortunada mort.
Ell (el MEC, no Han Solo), tan torracollons amb l’alimentació en la seva infantesa i incipient adolescència, amb els seus disset anys complerts, i malgrat uns quants molts aspectes millorables de la seva maduresa, amb una senzilla frase ens estava anunciant que hi havia llum al final del túnel. Ni que fos una llumeta lleu i tremolosa. Ara ja érem tres a un, i les bledes van desaparèixer de la taula... gairebé. Les del plat del MEC número 3 vaig fer veure que desapareixien. Sobretot perquè vaig anunciar que aquesta era la primera vegada de moltes altres i no em convenia enemistar-me ja de bon començament amb l’únic agent de la insurgència. Pura i simple estratègia de concepte.
