Tenir raó o que te la donin?
En el monestir budista, dos monjos passejaven per la zona de l'hort quan, de sobte, un d'ells va aturar l'altre. Es va ajupir i va recollir un caragol.
–Estaves a punt de trepitjar-lo, i és una preciosa vida que cal preservar! -i va dipositar amorosament el cargol al peu d'un enciam.
–Però no el deixis aquí, que es menjarà l'enciam, i no ens podrem fer l'amanida! Nosaltres també som vides precioses!
Un tercer monjo que va sentir la discussió s'hi va acostar i els va proposar de preguntar al mestre Azenyat què en pensava. I així ho van fer.
El primer monjo va dir: "Calia salvar el caragol, oi?" I el mestre Azenyat va respondre: "Tens raó".
El segon monjo va dir: "La comunitat ha de poder menjar, oi?" I el mestre Azenyat va respondre: "Tens raó".
El tercer monjo es va estranyar: "Però, mestre, un té raó, i l'altre, que diu el contrari, també té raó? Això no pot ser, oi?" I el mestre Azenyat va respondre: "Saps què et dic? Que tu també tens raó!"
He observat que quan en una aula es planteja un tema de debat, sovint es fa molt complicat tirar-lo endavant de manera endreçada, perquè els alumnes no respecten el torn de paraula, de seguida es posen a cridar, fàcilment cauen en l'insult… És decebedor, però coherent amb el que troben al seu voltant: per tot arreu tertulians, polítics, periodistes, personatges públics, governants… es mostren incapaços de sostenir una discussió argumentada i, sobretot, incapaços d'escoltar els altres. No importa quins siguin els fets, ràpidament s'organitzen bàndols que diran el-que-sigui per justificar i reafirmar les opinions que ja tenien abans de començar a parlar.
Tot comença a casa, on ens hauríem d'acostumar a parlar de tot, i a escoltar tothom. Fem de casa nostra una escola de comunicació, d'escolta activa i d'atenció als altres. Un lloc on es valoren les argumentacions dels altres i, si són bones, ens permeten fins i tot canviar d'opinió. Perquè quan tinguem raó no sigui necessari que ens la donin!
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: si voleu alumnes i fills raonables (i una esperança per al món), els adults heu de saber entrar en raó, enraonar i raonar. I mireu-vos bé l'amanida, que no hi hagi cap caragol sota una fulla d'enciam!
