10/10/2020

Llibres per fer escola

2 min

Acabo de llegir dos llibres d’educació connectats per una reflexió clau: l’escola és un conjunt de decisives oportunitats en les vides d’infants i adolescents. El primer és de Bea Galán: Tengo algo que contaros. Carta de una profesora a sus alumnos después del confinamiento (Destino). El segon, de Jaume Carbonell i Jaume Martínez: Otra educación con cine, literatura y canciones (Octaedro).

El text de Bea Galán són un conjunt de missives que una profe bojament creativa, però plena de rigor a l’hora de fer aprendre, va deixant al seu alumnat de secundària en el corresponent drive de classe -així com les seves respostes- al llarg dels mesos d’escoles tancades. És un text que fa descobrir el que ha de ser una escola humanitzadora. Galán i la seva actitud davant la vida s’exposen a les mirades adolescents. Els recorda com abans es dedicava a mirar, escoltar, parlar pels passadissos, com era present, disponible, a les seves vides, i com va mutar tot (amb més esclavitud) a les videoconferències però continua la disponibilitat. Cap “consell” s’allibera del rigor comunicatiu, cap pregunta estalvia cercar les respostes, cap mirada oblida empènyer-los a mirar el món. El seu alumnat diu coses com aquestes: “Estic molt agobiada i tinc ganes de plorar... Em sento una mica perduda... Podem fer un Hangouts?” “Has aconseguit fer-me riure i estar més atent, i mira que això és difícil!” Ella, considerada una gran profe, acaba dient: “Rigueu de tot, començant per vosaltres mateixos”.

El text dels dos Jaumes és una preciosa manera de parlar de l’escola, de l’educació pública de tots, a partir del que diuen les pel·lícules, la literatura i les cançons. ¿Voleu saber per a què serveix l’escola? Escolteu Bob Marley dient “Allibereu-vos de l’esclavitud mental”, o repasseu les pàgines de Lolita en Teherán, o a Machado (“ desaber lo sabido y dudar de la propia duda ”) o a Camus (“sentien per primer cop que existien... se’ls jutjava dignes de descobrir el món”). Quina millor manera de parlar de les oportunitats educatives que una cançó de Mercedes Sosa? (“...evitar que naufrague su corazón de barco / su increíble aventura de pan y chocolate ”). A cada capítol, les escenes i els diàlegs de múltiples films descriuen -sense referència a les grans teories- el meravellós ofici de fer de mestre. Dos llibres per tornar a mirar, tornar a escoltar, tornar a llegir per tornar a reivindicar l’escola.

stats