11/03/2021

Progenitors, brots verds

2 min

Tinc una reunió presencial amb tres persones més i la quarta es connecta via Zoom. És el César, un il·lustrador de València. A mitja reunió sentim un grinyol provinent de la pantalla del César i dissimulem. Però el grinyol persisteix i les tres dones i l’home que som a Barcelona somriem i li preguntem: "César, és un gatet o un nen?" El César, atabalat, ens explica que és el seu fill d’un any i mig. Precisament avui s’ha posat malalt i el té al menjador, al parc, en teoria entretingut. Li supliquem que el vagi a buscar i que el porti. Així no patirà i, a més, ens morim de ganes de veure’l. La reunió anava molt bé i ara encara més. Riem, li diem coses boniques al petit menor d’edat a càrrec (MEC) i continuem la reunió amb tota naturalitat. 

Llavors recordo la pel·lícula sueca The square, on mostren amb tota normalitat una reunió en un museu d’art on un dels participants, un home, ho fa amb un nadó en braços. Un altre home de tant en tant li fa rialletes al petit i després continua fent les seves aportacions a la reunió. No se’n fa un tema. Es mostra i ja està. 

Continuo recordant que vaig passar fa poc, precisament a la vora d’on estic reunida, pel passeig de Sant Joan de Barcelona, i em vaig fixar en un dels parcs infantils. Hi havia tres progenitors masculins gronxant els seus MEC, xerrant entre ells, perseguint-los. Em va sobtar l’absència de cap dona i l’absoluta quotidianitat que desprenia l’escena. I de la mateixa manera recordo companys meus guionistes, més joves, que viuen la paternitat exactament com jo vaig viure la maternitat. Penso en el Piñol, el Toni, el Marc, el Roger, el Pau. 

Sé que són excepcions. Que els parcs infantils, les portes de les escoles, les reunions d’AFAs i AMPAs i les de classe, se sustenten en la presència encara massiva de progenitores. Igual que la responsabilitat en el seguiment acadèmic dels MEC, en ajudar-los a fer deures. Però sé que, alhora, el que he vist i viscut comença a no ser una excepció. Que alguna cosa està canviant. Almenys en determinats ambients. 

Tot plegat hauria de ser massiu. No n’hauria d’escriure un article per alegrar-me del que representen aquests progenitors. Ho sé jo i ho sap tothom que té criatures o que treballa en l’àmbit infantil i juvenil. Però la primavera és a tocar i decideixo optar per l’optimisme dels brots verds.

stats