Els pòtols del passadís

Ara que per feina he d'agafar l'avió molt sovint, la gent que em coneix una mica em pregunten si ho porto millor. És lògic, he muntat tants sidrals, sigui sol o en companyia seva, que poc o molt pateixen per mi. A veure, les coses com siguin, ja no em ve aquella suor freda quan l'aeroplà s'enlaira, ni m'aferro al seient del davant quan aterra i fot aquella frenada tan sorollosa. Fins i tot aguanto les sotragades amb un estoïcisme inèdit. Ara bé, tot i portar-ho millor, encara hi ha una zona que em provoca tota mena d'ansietats i angoixes, i no, no és pas el seient minúscul on m'han entaforat al costat d'un home que té problemes evidents de triglicèrids. Què va!, es tracta de la zona més espaiosa de l'aparell, almenys en teoria: el passadís. Sí, estimats lectors, el passadís s'ha transformat en el meu infern particular i la culpa no és pas de l'espai en si, sinó dels cretins que no el saben utilitzar com cal. Parlo d'aquests que embussen l'entrada a l'avió, entaforant les mil bosses i bossetes i abrics i rebequetes al compartiment de dalt del seu seient, amb tota la patxorra del món. Us sonen, oi? Abans d'entrar ja els veus venir, incapaços d'entrar momentàniament al seu espai assignat i esperar-se que pugui circular la resta, els que de retruc et tenen palplantat mitja hora bona al bell mig de l'escaleta exterior, aguantant la pluja i el vent i la marranada del nen del davant, que no et molesta pas, perquè si poguessis tu també la faries.

Això, però, no és tot. La segona tanda dels pòtols del passadís és millor encara i succeeix en el moment de l'aterratge, just quan ja t'havies oblidat que existien. Tot és sentir el senyal acústic que es poden descordar el cinturó, que inicien una cursa frenètica (sí, noi, ara han oblidat la patxorra) per agafar tot el seu equipatge immediatament. Un consell, no feu cap moviment, quedeu-vos al vostre seient i deixeu que es mutilin entre ells, que s'abonyeguin les closques a cop de maleta i es buidin els ulls amb les cremalleres dels abrics. Val la pena veure'ls suar, en fila índia, ensumant-se l'aixella, sabent que l'avió no els deixarà sortir fins d'aquí a deu minuts. Pobrets, si haguessin tingut la meitat de pressa quan han entrat, em farien llàstima i tot.