20/08/2021

Platges del sud, platges del nord

Una de les conyes més populars entre els de casa nostra és la famosa rivalitat tàrraco-gironina. Suposo que és un dels peatges que has de pagar quan t'enamores d'un pelacanyes bromista de mena, en el cas de la meva senyora, o d'una gironina formal i gens acostumada a les ximpleries, en el meu cas. Al principi les conyes anaven sobre els conflictes lingüístics i aquestes varietats dialectals tan encisadores. Mentre jo demanava la traducció simultània d'expressions tan curioses com fer el toc o parar el sol i els etzibava un "Poc que t'entenc" cada cop que les feien servir, ells contraatacaven amb coses tan curioses com aqueta, xiquet o un xec que segons sembla faig servir tota l'estona tot i que jo no me n'adono.

I així hem anat tirant tots aquests anys, canviant indiscriminadament els sitrells i els setrills, els fesols i les mongetes o quan ha estat possible el fotre i el cardar. Això sí, quan arriba el bon temps fem una treva lèxica temporal. No pas perquè se'ns esgotin els mots diferents i les ganes de fer broma, sinó perquè tenim un element nou per fomentar-nos la rivalitat. Parlo de les platges. I és que com que normalment repartim les vacances estivals entre Girona i Tarragona, tant la dona com jo tenim barra lliure per comparar els conceptes antagònics del que és una platja com cal. Ella diu que a les platges tarragonines l'aigua és calenta com el pixum, que no s'hi veuen peixos i que per poder nedar com cal t'has d'endinsar gairebé fins a Mallorca. Jo contraataco dient que almenys a nosaltres no ens cal fer mitja hora d'embús per arribar-hi i mitja més per aparcar i que potser sí que les seves són més transparents, però que almenys no et gangrenes les cuixes per culpa del sotrac tèrmic que et provoca la seva temperatura siberiana.

Cargando
No hay anuncios

A tot això ja fa més de quinze anys que n'hi ha un amb el banyador posat tot el dia i que s'ho mira tot plegat amb displicència i que, al contrari de son pare, aprofita el mar del nord i del sud per capbussar-s'hi sense manies, ja sigui l'aigua freda, calenta, transparent o tèrbola o la terra amb pedres o sorra fina. I és que no hi ha res millor per resoldre rivalitats domèstiques que fabricar un tàrraco-gironí enamorat de l'aigua i el sol.