Petards

Escric aquest article en plena revetlla de Sant Joan. Des de lluny veig els castells de foc que s'alcen damunt el mar serè, incendiant els núvols del cel d'Altafulla. No em pregunteu el motiu, però de sempre he mirat encantat i embadalit les seves figures geomètriques. De petit, a coll del pare, i més tard, amb el meu nen també a collibè, intentant no pensar massa en la contractura lumbar que m'esperava l'endemà.

També em fascina el tarannà tel·lúric que envolta aquest costum tan mediterrani, la celebració pagana del solstici i les fogueres purificadores que suposadament espanten els mals esperits. Però, si us soc sincer, aquí s'acaba la meva empatia cap aquesta nit tan nostrada. Ja de jove, quan se suposa que n'has de gaudir en tota la seva plenitud, sempre se'm feia massa llarga. No acabava de pair l'obstinació de fer-la durar fins a les tantes, gairebé per obligació. Per això, cap als volts de les quatre de la matinada, com a molt, ja ho tenia tot fet i de manera dissimulada fotia el camp cap a casa, mirant d'esquivar els meus amics de la colla, no fos cas que em fotessin la tabarra obligant-me a allargar el que ja feia hores que m'estava carregant.

Però el motiu principal d'aquesta basarda no era la llargada de la festa, no. Es tractava d'un element de la festa tan intrínsec com emprenyador. Sí, parlo dels petards. Digueu-me cagat o poruc o cap de bicicleta, però mai he entès aquesta fal·lera per transformar el teu poble o ciutat en un poble palestí enmig d'una intifada. Vull dir que les cebetes i les fonts de colors les entenc, fan festa i fan bonic. Però les traques i mascletàs em posen molt nerviós. És com si la raça humana tragués el seu vessant més cafre, el que gaudeix espantant canalla petita, gent gran i gossos de totes les races i colors, com si tota la humanitat s'hagués transformat en els ganàpies que ens robaven els entrepans al pati i ens feien la vida impossible pel pur plaer de fer la punyeta.

O sigui que si em trobeu en una revetlla, desconfieu. El més probable és que hi sigui formant part d'un escamot subversiu destinat a segrestar tots els llançadors de petards de més de quinze anys per tal d'introduir-los analment el contingut de les seves bosses de plàstic. Au, ja esteu avisats.