Orientació psicopedagògica
Conservo l'informe d'orientació psicopedagògica que em van fer a l'escola als 14 anys. La meva intel·ligència general era normal i el meu nivell d'interessos (“què vols ser quan siguis gran”) era normal baix. Els meus interessos “relacionats amb la naturalesa, agropecuaris” eren molt superiors, mentre que els meus interessos artístics i científics eren normalets. Recordo que m’havien passat un qüestionari amb desenes de preguntes del tipus “Treballar en un banc o plantar enciams?”, “Dissenyar edificis o criar gallines?” Jo mai m'havia plantejat aquestes activitats, però les gallines semblaven més entretingudes.
La meva adaptació social era poc satisfactòria, la qual cosa ja és un gran triomf sobre la meva adaptació familiar i emocional, que eren dolentes. “Davant unes certes dificultats ambientals o d'adaptació” jo era “molt propens a allunyar-se del seu món real per viure el seu món de fantasia i d'ideals”.
L’informe dona un consell final: “Carlos ha d'arriscar més respecte al contacte amb altres persones, ha de procurar conèixer-les i viure el seu món i no esperar que uns altres visquin el món que ell viu, procurar que existeixi un equilibri entre el seu món intern i l'extern”. Gairebé mig segle més tard, encara no entenc què vol dir aquesta tonteria dels mons paral·lels (jo tenia ben clar que només n'hi ha un, de món), o per què, havent-n'hi dos, eren els altres els que tenien dret a esperar que jo anés a viure al seu.
Recordo el qüestionari d'una hora i l'entrevista personal de deu minuts en què es va basar l'informe. Ni els meus pares ni jo en vam fer, per fortuna, cap cas. Em sorprèn que els meus professors, que em tractaven diàriament i em coneixien des de feia anys, haguessin delegat en un desconegut la tasca d'opinar sobre el meu futur.
Em pregunto si pares i mares continuen rebent informes sobre els seus fills, i si aquests informes continuen tenint com a principal objectiu fer-nos a tots iguals: que els tímids s'obrin, que els fantasiosos toquin de peus a terra, que els idealistes siguin més pràctics i els materialistes més espirituals, que els mandrosos estudiïn i els estudiosos es diverteixin, i que els desordenats endrecin i els ordenats es relaxin. Torneu tots al ramat.
Els que aspiren a “estudiar la personalitat” haurien de començar per respectar-la.
