FORA DE CLASSE

Alumnes rebullits

Davant de situacions excepcionals s’han d’aplicar mesures excepcionals. Els últims dies de curs sempre fa molta calor, i per això a primària acaben abans a partir del juny, però a secundària no, perquè no fem tarda. Els últims dies lectius, en tots els centres que he treballat, els alumnes venen a primera hora a fer els exàmens de recuperació corresponents i després marxen a casa o a la biblioteca. També alguns professors són fora del centre perquè acompanyen els de batxillerat, que s’examinen de selectivitat. Aquest any, però, no ens han deixat fer-ho. Fa cosa d’un mes vam rebre instruccions que havíem de mantenir a l’aula tots els alumnes, des de primer d’ESO fins a batxillerat, en horari normal, i això vol dir des de les vuit del matí fins gairebé les tres de la tarda.

Quan ja has cursat deu mesos de classe i tot el temari està explicat, la veritat és que venen amb molt poques ganes de treballar. La normativa diu que si estàs a més de 27 graus no es poden fer classes. Nosaltres, la setmana passada, vam respirar a 35 graus cada dia. Evidentment allò va ser insuportable, mostra d’això és que la majoria d’alumnes s’escapaven en massa al pati per remullar-se tant si els deixàvem com si no.

Les recuperacions d’aquest any les hem hagut de fer amb “tot” l’alumnat al forn, a bullir hormones. Totes les aules estaven ocupades, abans almenys podíem triar les més fresquetes. La direcció del meu centre va trucar per demanar si ens deixaven que els alumnes poguessin marxar una hora abans a casa, a les dues del migdia. Ens van dir que no, que havíem de buscar recursos per complir l’horari sencer. Quan cauen quatre flocs de neu, però, no hi posen tantes pegues per desallotjar.

Doncs confinats al centre, que tenia alguna cosa de penitenciari, ens hem discutit i esbroncat més que mai entre professors i alumnes amb una sensació d’absurditat generalitzada. Total, per acabar comprant i repartint globus d’aigua, i treure la mànega al pati, i sortir xops. És evident que en tota la setmana no hem pogut fer docència. Del que hem fet se’n diu casal d’estiu per a adolescents. Em pensava que els casals començaven uns dies més tard, quan els pares encara treballen un mes sencer, i es contracten monitors que munten la piscina i els tallerets, i que es paga a part, esclar.