Observant els nets (I)

Sobre els fills, tenim sovint una mirada una mica preocupada, inquieta. Patim, hi projectem desigs, temors, ens irriten, ens encanten, ens meravellen i ens treuen de polleguera. Caurà? Es farà mal amb aquest pal? Parla prou bé? És feliç? Serà violinista? Tinc un petit Messi? Està trist? Per què plora? Per què crida? Fumarà? No llegeix prou? Juga massa amb l’ordinador? Només de tant en tant aconseguim observar-los sense tota aquesta càrrega d’emocions, d’una manera més distant, més científica. Tinc anotades les paraules que anaven aprenent els meus fills, les habilitats que desenvolupaven, les primeres frases, les primeres mentides o les seves reflexions després de veure una posta de sol, l’aigua que bull o la mare fent servir el fre de mà, que el meu primer fill va batejar amb el nom d’ aparca.

Ara he descobert que, amb els nets, aquesta observació és més fàcil. Els fills els pateixes. I els tens sempre, fins i tot quan voldries temps per a tu. Amb els nets, el patiment el delegues als pares i el temps el decideixes tu. De les pors i les il·lusions ja se n’ocupen els pares. Jo només miro, acompanyo o hi jugo com si fes un experiment. Observo el vocabulari del petit, que té dos anys. Creix cada dia, gairebé a la vegada en català i en alemany. Amb prop d’un centenar de paraules, el seu cervell ja demana els dos mots diferents que fan referència a cada cosa. A la nit crida “aigua” i, si la mare no li fa cas, prova amb el pare i comença a cridar “Wasser”. Em meravella el sentit ampli que pren cada paraula. “Tanquem” serveix tant per tancar una porta com per obrir-la i, en canvi, en alemany diu “Auf”, que vol dir obrir, per referir-se també al seu antònim. “Patata” és tota menja cruixent, des de les patates fregides fins a les torrades, passant per les galetes o els cereals. “Avi” és indistint per a l’àvia i l’avi. I una de les paraules més alegres i excitants que fa servir és “Cisco”. És el nom d’un veí del poble a qui ha vist llaurar amb el tractor. Des d’aleshores, “Cisco “ és la persona, però també el tractor i tota mena de màquines amb rodes. El camp semàntic del seu vocabulari respon als seus interessos: el menjar i les màquines. Tota una lliçó de com anem creant un món conceptual, entre el que és innat i la transmissió dels pares, que després anirem precisant però que, en essència, ens acompanyarà tota la vida.